05 de novembre de 2019
05.11.2019

Joan Margarit: «Soc un poeta català, però també castellà, cony»

05.11.2019 | 00:03
El poeta Joan Margarit, en una imatge recent.

El poeta Joan Margarit va assegurar ahir que el català «és l'única llengua o una de les poques llengües cultes sense Estat» que existeixen. Així ho va afirmar Margarit (Sanaüja, 1938) en dipositar el seu llegat a la Caixa de les Lletres de l'Institut Cervantes, on va rebre un homenatge, després de guanyar el Premi Internacional Reina Sofia de Poesia Iberoamericana 2019.

«Soc un poeta català, però també castellà, cony», es va exclamar Margarit, que va recordar que no ha publicat un sol llibre sense que hagi sortit al mateix temps en les dues llengües. El poeta, que va passar bona part de la seva infantesa a Girona, va afirmar que mentre un novel·lista pot escriure en una llengua diferent de la materna, en poesia no es pot fer i va assenyalar que, en el seu cas, la dictadura va imposar el castellà «a puntades de peu». Però «el castellà no el penso tornar ara»,va dir.

El poeta va afegir que ell té «dues llengües gairebé, gairebé igual de manejables». Els seus primers quatre llibres de poemes van ser en castellà i quan estava a punt de fer els 40 anys va descobrir «el tema de la llengua materna» i es va passar al català «amb excés d'entusiasme».

Ara, va assenyalar, la seva obra completa reuneix 800 poemes en dos toms, un en català i un altre en castellà. «No soc només un poeta en català», va insistir Margarit, que va assegurar que els seus llibres es publiquen sempre al mateix temps en català i en castellà. L'escriptor també va destacar que es pot parlar d'una llengua «i d'una cultura amb C majúscula sense Estat en el cas de Catalunya» de la mateixa manera que passa al País Basc, encara que té menys població, o Galícia, amb menys encara.

El llegat dipositat per Margarit, que s'obrirà l'11 de maig de 2038, quan es compleixin cent anys del seu naixement, romandrà sota clau igual que la de la resta de personalitats que han dipositat els seus objectes en alguna de les 1.800 caixes de seguretat ubicades a la coneguda com Caixa de les Lletres.

Segons el director de l'Institut Cervantes, Luis García Montero, el llegat de Margarit és especialment important «per als que pensem que les llengües són àmbits de convivència i no de crispació o batalla». García Montero va recordar que el Cervantes té com a missió defensar les llengües i les cultures «que s'integren en les diferents nacionalitats i regions» d'Espanya, cosa que considera una tasca prioritària.

Després del dipòsit del llegat, Margarit va mantenir una trobada amb el també poeta Martín López-Vega, l'escriptor Jordi Gracia i el periodista Enric Juliana. Tot seguit, l'actriu Ariadna Gil va recitar alguns poemes de l'escriptor català.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook