Una investigació internacional, en la qual han participat científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ha revelat com uns microorganismes de l'eó precambrià van generar acumulacions massives de ferro i van afavorir les condicions per a l'existència de vida sota un sol tènue a la Terra primigènia.
La investigació, que publica la revista Science Advances, ha demostrat que els avantpassats dels bacteris moderns d'un llac ric en ferro de la República Democràtica del Congo podrien haver estat la clau per mantenir el clima càlid primitiu de la Terra i formar els jaciments de ferro mineral més grans del món en els fons oceànics fa milers de milions d'anys.
El treball ha estat liderat per investigadors de la Universitat de la Colúmbia Britànica, en col·laboració amb experts de la UAB i de les universitats d'Alberta i Tubinga i de l'Institut Tecnològic de Geòrgia. Els bacteris estudiats tenen característiques químiques i físiques especials que, en absència d'oxigen, els permeten convertir l'energia de la llum solar en minerals de ferro rovellat i en biomassa cel·lular, i provoquen que altres microbis produeixin metà, el potent gas d'efecte hivernacle.
Els investigadors han fet servir modernes tècniques geomicrobiològiques per demostrar que aquests bacteris expulsen minerals de ferro i són capaços de crear dipòsits d'aquest mineral en el fons marí. Separats dels seus productes minerals oxidats, aquests bacteris passen a alimentar altres microorganismes productors de metà, que, segons els autors, és el gas que probablement va mantenir calenta l'atmosfera de la Terra quan el sol era molt menys lluminós que ara.
