El nou muntatge del dramaturg Marc Rosich s'estrena, avui, a la Sala La Planeta de Girona en el marc del Temporada Alta: Plomes i reclams compta amb la direcció de Roberto G. Alonso i és una oda a la feminitat i al poder de la dona. El muntatge inclou una selecció molt eclèctica d'àries basades en el cant d'ocells i es combina amb un text ple de metàfores. Aquest univers ornitològic i poètic és el que portarà a Papagena (interpretada per Elena Martinell), l'ocellaire de La flauta màgica de Mozart que s'ha «alliberat» i ha decidit deixar de ser una figura decorativa. El personatge ajudarà a evolucionar a Dafne (Glòria Garcés, que també toca el piano), que està «bloquejada» per les motxilles que arrossega.

Plomes i reclams és un muntatge on el cant i el text s'uneixen per reivindicar la força de la dona i la necessitat de trencar amb les societats heteropatriarcals. El dramaturg Marc Rosich dona una nova vida a Papagena, que en a La flauta màgica encarna la figura tradicional de la dona com a mare de família. De la seva banda, Dafne parteix del personatge mitològic amb el mateix nom, que va ser violada per Apol·lo i a qui van convertir en arbre. «S'ha quedat bloquejada i Papagena, que és una ornitòloga, l'ajudarà a poder-se alliberar de totes les càrregues que porta i podrà evolucionar des de l'amistat que tenen», detalla Glòria Garcés, que afegeix que és una obra que també parla de la llibertat. El dramaturg Marc Rosich explica que el treball parteix d'una selecció d'àries molt eclèctica i de diferents èpoques que es basen en el cant dels ocells. «És un espectacle fet a mida per a la capacitat de l'Elena com a soprano de coloratura que pot fer tons molt alts i una selecció dels homenatges que s'han fet a la dona que, irònicament, la majoria han escrit homes», detalla el dramaturg.

Segons Elena Matinell, el seu és un personatge «vital», que ha pogut volar i que ha decidit «ajudar a altres ocells a volar, més ben dit, ocelles». Pel que fa a la posada en escena, el director Roberto G. Alonso explica que s'ha buscat que fos «bucòlic, atemporal i ple de metàfores» per donar-li més universalitat. «Crec que és molt oportú reivindicar el paper de la dona, la seva reinvenció i el fet que la societat li doni un espai on fer-ho però que s'expliqui d'una forma molt poètica amb les cançons d'ocells», afegeix.

L'escenari recrea un ambient de bosc ple de fulles i plomes. Els objectes, com ara les gàbies, també hi tenen un paper important. Segons el director, enmig d'aquest «microcosmos de confort» de les protagonistes, els objectes són la «memòria i la història» de les dues protagonistes que volen alliberar altres dones ocell. Plomes i reclams arriba a Girona amb les entrades gairebé exhaurides. El març de l'any vinent està previst que es torni a representar durant tres dies.