27 de desembre de 2019
27.12.2019
Diari de Girona

Sardanes d'Any Nou

26.12.2019 | 23:25
Una imatge del far de Cadaqués, punt on se celebra l'entrada d'any.

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat, el passat dimecres 4 de desembre, el suport al projecte perquè la sardana s'inclogui a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO.

El procés es va iniciar el divendres 20 de setembre després que la Confederació Sardanista de Catalunya en parlés amb els grups de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya, a principis del 2019. En aquest sentit, la presentació de la proposta va anar a càrrec d'ambdós grups, i es va admetre a tràmit el dimarts 1 d'octubre.

Entre els arguments que es van aportar, la proposta indica que «la inscripció de la sardana a la Llista Representativa significa un reconeixement internacional de la cultura catalana i un reforçament de les garanties per a la seva supervivència. D'altra banda, la sardana, com a símbol compartit i com a dansa nacional de Catalunya, té al darrere un moviment associatiu extraordinàriament potent». El document expositiu també aportava informació històrica recent de la sardana i la seva evolució, així com mencions sobre la Confederació Sardanista de Catalunya i la seva tasca. I hi ha dades abundants que consoliden l'argument, com ara que existeixen més de 30.000 sardanes catalogades, que es coneixen 2.538 compositors de sardanes, que s'han escrit almenys 438 llibres relacionats amb la sardana; que hi ha 123 cobles en actiu, que cada any s'organitzen més de 3.000 activitats sardanistes o que hi ha més de 300 entitats sardanistes. També es menciona la comunitat sardanista del Rosselló i Andorra.

D'aquesta manera es fa un pas més perquè la sardana formi part d'un important llistat que protegeix i promou diverses manifestacions culturals d'arreu del món. Així, de la nostra banda hi consten la Patum de Berga, els castells, el cant de la Sibil·la, el Misteri d'Elx, la Festa de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, les Falles de València, les falles del Pirineu i la dieta mediterrània. D'altres manifestacions culturals internacionals inscrites a aquesta llista de la UNESCO hi ha el cafè àrab, símbol de generositat d'aquesta cultura; la dansa del wititi de la vall del Colca del Perú; l'epopeia de Görogly de Turkmenistan; el «nongak», art escènic amb músiques, danses i rituals comunitaris de la República de Corea; la capoeira del Brasil; el chovkan, joc eqüestre tradicional a lloms de cavalls karabajs de la República d'Azerbaidjan; els Diablos Danzantes de Veneçuela; la dansa Saman d'Indonèsia; l'equitació tradicional francesa; el flamenc d'Espanya; la cuina tradicional mexicana; el «silbo gomero», el llenguatge xiulat de l'illa de la Gomera de les illes Canàries; el tango d'Argentina i Uruguai; el cant polifònic de Geòrgia; el sistema d'endevinació Ifa de Nigèria o el teatre Kabuki del Japó.

El procés perquè la sardana s'integri al Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat es va iniciar el passat 2016 i serà un trajecte llarg i costós. A més a més, cal poder demostrar-hi la implicació popular, així com la pervivència i possibilitat de continuïtat de la tradició.

La sardana ja forma part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya i la Generalitat de Catalunya la va declarar element festiu patrimonial d'interès nacional.

La Comissió de Cultura del Parlament de Catalunya té com a tasca la «promoció, cooperació i difusió culturals» del patrimoni cultural, arxius i museus, les indústries culturals, la cultura tradicional i popular catalana, els equipaments culturals, la promoció i foment de la llengua catalana i qualsevol altra competència del Departament de Cultura que no estigui atribuïda a cap altra comissió.


Guia del sardanista


Al Teatre de Perpinyà s'ha presentat la Guia Sardanista de l'any vinent. És el llibret on es recullen en ordre cronològic els aplecs i concursos de colles que se celebren al territori, la població on es desenvolupa, l'hora, l'indret i les cobles que hi actuaran. Aquesta n'és la 19a edició, ja que es publica des del 2002.

A la Guia Sardanista d'enguany hi consten fins a 155 aplecs de sardanes, 54 concursos de colles de sardana esportiva i 4 concursos individuals de sardanes revesses, escampats per Catalunya, Andorra i el Nord de Catalunya. La Guia Sardanista també inclou un llistat ordenat per territoris amb altres esdeveniments sardanistes d'interès com poden ser ballades, concerts, diades del soci, etc. Malgrat tot, s'hi recull només una petita part dels més de 3.000 esdeveniments sardanistes que se celebren cada any al llarg de tot el territori.


cap d'any


Ja són moltes les poblacions que celebren l'entrada de l'any nou, en eixir el primer raig de sol del primer de gener. A més de les nostres comarques tenim notícies que també s'han sumat a aquest esdeveniment, Begues (Baix Llobregat) Mataró (Maresme) i Alfés (Segrià). Una bella ocasió per celebrar aquest esdeveniment atmosfèric tan celebrat.

Cadaqués fou la primera població que ho va organitzar; l'aleshores alcalde, Miquel Figueres, tingué aquesta bona pensada fa 30 anys. De fet, els cadaquesencs ja anaven a aquest indret de bon matí el primer de l'any a veure sortir el sol, el primer lloc on pot apreciar aquest fenomen de la península Ibèrica. Aquell primer any el cap de Creus quedà col·lapsat. Sense haver fet publicitat, la gent ho va saber i tota la zona quedà replena de cotxes que assistiren a l'Aplec. Recordo que anar-hi era tot un espectacle. Veies la carretera amb tots els llums dels cotxes, una gran corrua que es dirigia cap aquell indret. Hi hagué un cert caos, puix no es preveia que hi assistís tanta gent. Hi actuà la cobla Foment del Montgrí.

Dins el municipi de l'Escala hi trobem la platja i la muntanya de Montgó. La muntanya s'endinsa al mar Mediterrani i conforma la punta Montgó que clou cala Montgó pel nord. Aquí també hi ha sardanes des de fa uns anys a trenc d'alba. Enguany hi actuarà la cobla La Principal de l'Escala.

Al redós dels magnífics paisatges de Santa Cristina de Lloret de mar, enfront de la capella hi sonarà la cobla el primer de gener, per festejar l'entrada del nou any. Serà la cobla del Col·legi de Santa Maria de Blanes.

El castell de Sant Ferran és una fortalesa del municipi de Figueres declarat bé cultural d'interès nacional. La plaça d'armes és d'una gran superfície i si bé el castell, al marge de la seva edificació, des del punt vista defensiu ha servit ben poc, des de fa uns anys s'ha recuperat per la ciutat i s'hi celebren diversos actes. L'1 de gener de bon matí també hi ha una audició de sardanes que interpretarà la cobla La Principal de Banyoles.

El far de Sant Sebastià es troba a la població de Palafrugell. Inaugurat l'1 d'octubre del 1857. Al seu entorn hi ha un hotel i una capella dedicada al sant. Des d'aquest lloc privilegiat es contempla una deliciosa i esplèndida vista de les platges de la zona i aquí també volen celebrar l'arribada de l'any nou amb una audició de sardanes que executarà la cobla Baix Empordà, de bon matí.

El Santuari del Collell, que pertany al poble de Sant Ferriol, festiven un aplec denominat del «Ninou», conegut també com l'Aplec dels torrons. Se celebra la missa i un cop acabades les novelles mares presenten a la mare de Déu llurs infants. Segueixen les sardanes, que també seran interpretades a la tarda per la cobla La Principal de Banyoles.

El cinema Montserrat de Tossa de Mar serà l'escenari del tradicional concert de Cap d'any que organitza l'Agrupació Sardanista Tossenca, òbviament el dia 1 de gener a les 17.30 h. Aprofitant que el local és un cinema s'hi presenta cada any alguna filmació relacionada amb la vila de Tossa, i en aquesta oportunitat es passarà per la pantalla el curtmetratge Tossa, el vot del poble, produït el 2016 per la Televisió de Tossa sota la iniciativa de l'associació Tossa solidària, que explica de manera clara i entenedora l'origen del pelegrí de Tossa i tot el seu significat i detalls.

En l'aspecte musical hi actua cada any la cobla la Principal de la Bisbal, hi destaquem les sardanes: Plena de pau de Josep Cassú; sardana in memoriam a Ramon Monchco, traspassat fa poc i que fou un gran comunicador sardanista; Gardner, Pandora, Tossa de Jaume Cristau que s'estrenarà festejant el 70è aniversari del rodatge del film a Tossa, també s'estrenarà la sardana de Sígfrid Galbany, Clara. Destacar la interpretació de la Rapsòdia de Nadal de Fèlix Martínez i Comín, sobre motius populars nadalencs i finalitzarà l'acte amb la composició de Joaquim Serra Marxa sobre motius populars catalans. Acabat l'acte hi haurà el tradicional brindis amb cava i galetes de Santa Coloma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit