Mor als 103 anys l'actor Kirk Douglas

"Per al món era una llegenda, un actor de l'època daurada del cinema, un humanista compromès amb la justícia i les causes en què creia marcaven una pauta cap a la qual tots nosaltres havíem d'aspirar", ha anunciat el seu fill, Michael Douglas.

L'actor ha subratllat que el seu pare va viure una bona vida i ha deixat un llegat en el cinema que perdurarà durant generacions, així com la història d'un filantrop que va treballar per ajudar el públic i portar la pau al planeta.

Kirk Doulgas, el nom veritable del qual era Issur Danielovitch Demsky, ha protagonitzat gairebé un centenar de pel·lícules, entre les que destaquen grans clàssics com 'Espàrtac' o 'Camins de glòria', totes dues de Stanley Kubrick, 'Cautivos del mal', de Vincente Minnelli o 'El gran carnaval', de Billy Wilder.

Fill d'immigrants jueus, va estar nominat tres vegades al premi Oscar a Millor Actor, però no va ser fins el 1996 quan va pujar a l'escenari per recollir l'estatueta en reconeixement a tota una prolífica carrera amb més de 90 pel·lícules.

Nascut el 9 de desembre del 1916, va començar la seva carrera en la indústria cinematogràfica el 1946 amb 'L'estrany amor de Martha Ivers'. El seu últim paper, el telefilm 'Los asesinatos del Empire State' es va estrenar el 2008. Al llarg d'aquests anys, Douglas ha interpretat una infinitat de personatges llegendaris com Espàrtac, el coronel Dax o al mític artista Van Gogh.

Dins d'aquesta àmplia carrera, va rebre la seva primera nominació a l'Oscar amb 'El ídolo de barro' per interpretar el boxador Midge Kelly. Un any més tard va canviar els guants de boxa per la trompeta a 'El trompetista' (1950) i va donar vida al músic de jazz Rick Martin, que descobreix que la fama no és fàcil d'aconseguir.

El 1951 va protagonitzar 'El gran carnaval', en què encarnava un periodista que allargava el rescat d'un miner per aconseguir una bona història. Aquell mateix any, va interpretar James McLeod a 'Brigada 21', un detectiu que descobreix més del que espera en un cas.

Tercera nominació a l'Oscar el 1956

Amb 'Cautivos del mal' (1952), Douglas va obtenir la seva segona nominació a l'Oscar. El veterà actor donava vida a Jonathan Shields, un paper difícil d'interpretar però amb el qual es mostra satisfet.

Dos anys més tard va protagonitzar l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Jules Verne, '20.000 llegües de viatge submarí' (1954). El 1956, va assolir la seva tercera nominació a l'Oscar per la interpretació a 'Van Gogh, la passió de viure', un paper es va apoderar d'ell. "No m'he sentit mai així", va afirmar.

Un any més tard, Stanley Kubrick va seleccionar Douglas per protagonitzar 'Camins de glòria' (1957), en què interpretava l'únic alt comandament de l'exèrcit francès que mostrava una mica d'humanitat.

Una de les grans pel·lícules que va protagonitzar Douglas va ser 'Espàrtac' (1960). Segons l'actor, es va sentir "intrigat pel personatge", i gràcies a això el guionista Dalton Trumbo va sortir de la llista negra "durant la terrible era McCarhty".

Però per l'actor, la seva millor interpretació va ser a 'Los valientes andan solos' (1962), en què el cowboy John W. Burns és un dels seus personatges més estimats. L'intèrpret va confessar que li "encantava aquest personatge i la seva relació amb el seu cavall".

Pare de quatre fills, va aparèixer per última vegada en la gran pantalla a 'Illusion', de Michael Goorjian, el 2005. És autor de l'obra 'My stroke of Luck', en què relata la seva vida i el vessament cerebral que va patir el 1996 que l'impedia parlar.

Membre del Partit Demòcrata i un gran filantrop, va ser reconegut amb la medalla presidencial de la llibertat que concedeix el president dels Estats Units (1981), la Legió d'Honor francesa (1990) o l'Ós d'or honorífic del Festival de Cinema de Berlín (2001), entre d'altres.