El Papa ha denunciat aquesta setmana una «economia malalta» on «uns pocs molt rics» posseeixen més que «tota la resta de la humanitat», un model «injust» que ha estat agreujat per la pandèmia creant més desigualtat en la societat.
«En el món d'avui, uns pocs molt rics posseeixen més que tota la resta de la humanitat. És una injustícia que clama a cel!», va manifestar el pontífex durant l'audiència general que es va celebrar a la sala de la Biblioteca Apostòlica de Vaticà per evitar aglomeracions de pelegrins a la plaça de Sant Pere.
«Alguns poden treballar des de casa, mentre que per a molts altres això és impossible. Alguns nens, tot i les dificultats, poden seguir rebent una educació escolar, mentre que per moltíssims altres aquesta s'ha interromput bruscament. Algunes nacions poderoses poden emetre moneda per afrontar l'emergència, mentre que per a altres això significaria hipotecar el futur», va assenyalar en analitzar les conseqüències socials i econòmiques de la pandèmia.
Així mateix va evidenciar que la «desigualtat» és un «virus que ve d'una economia malalta» i d'un «creixement econòmic injust» que prescindeix dels «valors humans fonamentals».
De la mateixa manera va instar a obrar un canvi en la societat per «sortir millors» després d'aquesta crisi: «Que sigui la imatge dels nens que no tenen res per menjar ni tampoc educació, ens faci adonar-nos que després d'aquesta crisi hem de sortir millor».
D'altra banda, el Papa també va incidir que aquest model econòmic és «indiferent» als danys infringits a la casa comuna: «Estem a prop de superar molts dels límits del nostre meravellós planeta, amb conseqüències greus i irreversibles: de la pèrdua de biodiversitat i del canvi climàtic fins a l'augment del nivell dels mar i a la destrucció dels boscos tropicals».
Així, va posar en relleu que la desigualtat social i la degradació ambiental «van de la mà i tenen la mateixa arrel». Segons la seva opinió la causa està en el «pecat de voler posseir i dominar als germans i les germanes, la natura i a el mateix Déu».
En aquesta línia va manifestarque si bé «les propietats i els diners són instruments que poden servir a la missió» són transformats fàcilment «en finalitats individuals o col·lectives». «Quan això succeeix, se soscaven els valors humans essencials», va assenyalar.
«Capacitat d'estimar»
Va subratllar que en aquest moment l'home «es deforma i es converteix en una espècie d'Homo Conomicus -en un sentit pitjor- individualista, calculador i dominador». I va afegir: «Ens oblidem que, sent creats a imatge i semblança de Déu, som éssers socials, creatius i solidaris, amb una immensa capacitat d'estimar».
Per això va convidar a refugiar-se en l'esperança que ve de Crist i, sobretot, a no romandre indiferents davant de les injustícies. Referent a això va especificar: «Quan l'obsessió per posseir i dominar exclou a milions de persones dels béns primaris; quan la desigualtat econòmica i tecnològica és tal que lacera el teixit social, i quan la dependència d'un progrés material il·limitat amenaça la casa comú, llavors no podem quedar-nos mirant». «No, això és desolador», va insistir finalment.
El Papa va reprendre la seva agenda pública des de principis d'agost després de la pausa estival de juliol. No obstant això, l'emergència sanitària ha imposat una reducció dràstica de les seves trobades en el Palau Apostòlic i, de moment, no hi ha cap viatge previst per als propers mesos.
