El Papa ha designat aquest diumenge com
a «jornada mundial del migrant i del refugia». Concretament, dedica el seu missatge als anomenats «desplaçats interns» per acollir-los, protegir-los, promoure'ls i integrar- los.
Els «desplaçats interns» són persones o grups de persones que s'han vist obligades a marxar dels seus llocs de residència habitual per evitar els efectes d'un conflicte armat, de situacions de violència, de violacions dels drets humans, de catàstrofes naturals o provocades, i que no han traspassat una frontera estatal internacionalment reconeguda.
Constata el mateix Papa que és un drama sovint invisible, i més en temps de pandèmia, perquè concentra totes les preocupacions i entela totes les altres emergències humanitàries.
Per la seva importància considero que cal oferir un tast d'aquest missatge que ens mou a contemplar les persones més enllà dels nostres reduïts cercles.
El missatge proposa afrontar aquest repte, i ho fa a partir d'actituds i accions que també ens poden servir en altres situacions de la vida ordinària.
Reconèixer el rostre de Crist
Els desplaçats ens ofereixen aquesta oportunitat de trobada amb el Senyor, fins i tot si als nostres ulls ens costa reconèixer-ho: amb la roba esparracada, amb els peus bruts, amb la cara deformada, amb el cos nafrat... Cada cristià està cridat a reconèixer en els seus rostres el rostre de Crist, famolenc, assedegat, nu, malalt, foraster, empresonat... que ens interpel·la.
Cal conèixer per comprendre
..] (extret del Full Parroquial )
