a setmana passada es va destapar una pandèmia moral. Una persona amiga m'ha tingut un quart al telèfon per parlar-me de la dubtosa notícia que el Papa «beneeix la unió entre gais i diu que tenen dret a una família», com s'anuncia en primera pàgina d'un diari important. Afegeix: « Francesc accentua el canvi de discurs respecte als seus predecessors parlant clarament d'unions homosexuals». L'endemà, una periodista del mateix diari escriu: «Per a les unions il·legals, les paraules de Francesc constitueixen un raig d'esperança. Però que aquestes paraules condueixin a un canvi en la doctrina catòlica sobre la'homosexualitat és molt improbable» ( La Vanguardia, 22 i 23 d'octubre de 2020). Què ha passat i què s'ha confós ?

El Papa no beneeix la unió entre gais. Beneir és un gest litúrgic. Només es pot beneir una realitat que sigui vertadera i bona. El Papa no s'interessa per la unió, sinó pels gais, que són persones. Els aplica la profunda llei evangèlica d'un amor descobert per Crist. Ho fa perquè és testimoni, com Jesús, que moltes persones només veuen la «unió», però no la persona, el fill de Déu embarrancat en una realitat que el Papa no beneeix, però que té aspectes humans respectables. El Papa no pot casar dues persones del mateix sexe. Però ha d'estimar, hem d'estimar les persones que conviuen així.

«El Papa beneeix la unió» és un gros error gramatical. El complement directe no és «unió». És «persona». En aquest error, molta gent hi ha sucat pa. El suggeriment del Papa és un suggeriment civil. El precepte evangèlic d'estimar ja està clar. El parer del Papa és obrir perspectives a l'amor de la persona.