La catedral de Tarragona va acollir dijous la celebració d'acció de gràcies en el 25è aniversari del Concili Provincial Tarraconense de 1995, coincidint amb la diada de la seva inauguració (21 de gener). L'eucaristia, presidida per l'arquebisbe de Tarragona i president de la Conferència Episcopal Tarraconense, el gironí Joan Planellas, va ser concelebrada per l'arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; l'arquebisbe-bisbe d'Urgell, Joan-Enric Vives, i els bisbes de les diòcesis de Lleida, Vic, Terrassa i Tortosa. La celebració també va comptar amb una representació de les diverses esglésies diocesanes, entre les quals van assistir els vicaris generals i episcopals, els pares abats de Poblet i Montserrat i l'abadessa del monestir de Vallbona de les Monges; preveres, religiosos i religioses, el rector de la parròquia ortodoxa romanesa de Sant Calínic i de Sant Fructuós de Tarragona i membres que van participar en el Concili Provincial de 1995, entre d'altres.
Malgrat les restriccions causades per la pandèmia, la celebració va ser àmpliament seguida a través del web de l'Arquebisbat de Tarragona i de les xarxes socials.
El llegat del Concili
Segons informa el Bisbat de Girona, en la seva homilia, l'arquebisbe Joan Planellas va recordar les paraules dels bisbes predecessors en el Decret de promulgació, on qualificaven el Concili com un «do de Déu» i un «temps de gràcia».
«El seu llegat», va subratllar, «summament actual malgrat el temps transcorregut, voldríem que fos rellegit, rebut, interioritzat i explicitat amb una adequada recepció». I va afegir: «Volem que el Concili Tarraconense esdevingui una pauta de referència en el nostre present i futur eclesials». Així mateix, va constatar que «el treball del Concili va ser una recerca de signes de resposta a la pregunta feta a l'Esperit» amb un tema com a denominador comú, l'evangelització. «El primer secret per a l'evangelització és la conversió personal i, per aquest camí, la purificació i la vitalització de les institucions i dels serveis eclesials», va indicar, puntualitzant que aquesta conversió s'escau en el marc d'unes circumstàncies i tradicions, i d'un tarannà específic.
Citant el document que presentarien els bisbes al final de la celebració, Planellas va posar èmfasi en la consolidació de la unitat pastoral de les deu esglésies diocesanes amb seu a Catalunya, «viscuda amb esperit de comunió i coordinació pastoral», per tal que les decisions que es vagin prenent enmig de les vicissituds i incerteses del moment estiguin «veritablement emmotllades en l'argila del nostre poble».
El prelat va afirmar que cal cercar el diàleg i apostar per una cultura de la trobada «perquè no es desnaturalitzi la nostra història o es negui aquell sentiment de pertinença autèntic i natural que és la llei divina de tot ésser viu».
