Dimarts, dia 2 de febrer, festa de la Candelera, cele brem el dia de la vida consagrada. En aquesta jorna da recordem, valo rem i donem gràcies a les perso nes que han consagrat tota la seva vida a Déu i als germans, i ens unim a la seva pregària.
I precisament cal ara reflexionar so bre la vida consagrada en un temps en què moltes famÍlies religioses viuen una crisi de vocacions.
Constatem que moltes congrega cions han deixat de dirigir escoles, malgrat que en conservin la titula ritat. Succeeix semblantment amb les residències d'ancians, clíniques i hospitals. Alguns pobles i viles s'han quedat sense cap comunitat religiosa. A la Diòcesi de Girona, quatre monestirs de monges con templatives han estat clausurats. Alhora, cal reconèixer que la mitjana d'edat de les comunitats és eleva da, i que en el nostre entorn no es dona cap augment de vocacions.
Però precisament és en aquests moments que és més necessari que mai valorar i agrair el que significa la vida consagrada per a la nostra Església i la nostra societat.
Per a què serveixen els frares i monges? En les meves visites a escoles cristianes, a les classes d'ESO, aquesta és una de les preguntes que sovint m'han fet, sobretot les noies. Però també l'he sentida moltes altres vegades, sobretot pensant en les comunitats contemplatives. En referència a les monges i frares de ‹vida activa›, que gestionen escoles, residències, hospitals, serveis socials i altres institucions de serveis, s'entén la seva vida i el servei que realitzen. Però sovint no s'acaba d'entendre que alguns i algunes es dediquin a resar, i s'oblida que aquestes i s'oblida que aquestes persones també treballen.
Jo, intentant respondre a totes les qüestions, vaig respondre que aquesta pregunta no em semblava encertada, perquè es tava feta a partir d'un criteri únicament productiu. Per a mi la pregunta no és per a què serveixen, sinó quin testimoni donen i quin servei fan a l'Església i al món, personalment i comunità riament [...] (extret del Full Parroquial d'aquesta setmana).
