La paraula no és catalana, però tothom l'entén i la fa servir. M'ha sorprès veure-la reproduïda en un iogurt. Un amic meu em deia ahir que havia de prémer un petita peça de l'ordinador, per apagar-lo, «con mucho cariño». Jo sempre havia pensat que l'afecte, el «carinyo», és un mode de tracte personal.

Després he llegit el discurs del papa Francesc parlant de la Quaresma. L'he llegit en italià, deixant-me alguns paràgrafs a mig entendre, però reconeixent que la llengua italiana és «carinyosa». Després he pensat que tot plegat és un progrés d'humanisme: la persona que té un cor afectuós porta l'afecte en tot el que fa. Crea un clima de serenor agraïda i optimista. He retrobat el «carinyo» en el discurs del Papa per la Quaresma. L'anunci que fa Jesús de la seva Passió i Resurrecció el podem entendre gràcies a «la intel·ligència del cor, obert a la grandesa de Déu que ens estima abans que nosaltres mateixos en prenguem consciència. Aquesta Veritat és Crist mateix».

Ningú ha obtingut un resultat exitós, normalment, sense esforç. La Quaresma és l'esforç de la normalitat, la lluita per no descarrilar-se, però amb «carinyo», que va més enllà que la propaganda molt maca d'un iogurt. La Quaresma és plantar-se davant el rostre de Jesús, reconèixer el seu amor com a primera Veritat de la nostra vida i d'un «carinyo» etern.