Un crit és una paraula. Ho pot dir tot. Pot expressar amb claredat una radiografia de l'ànima. El crit és tan vell com l'home. Sempre m'ha sorprès el «crit» del salm 2 que vol ser el del drama del Bé i del Mal. Els especialistes situen la redacció d'aquest salm en el segle cinquè abans de Crist. Quan llegeixes els primers versets, sembla el resum de prensa d'avui dia, al nostre país, i en molts paisos del món: «Per què s'avaloten les nacions i els pobles comploten en va? Els reis prenen les armes ? contra Iahvé el seu Messies»? És la revolta contra Déu. El text llatí diu: «Quare tumultuantur gentes». Els reis de la terra s'han revoltat contra el seu Déu. El text parla d'una conspiració dels pobles i els reis contra Yahvé.

La història està plena de subversió. Hi ha un dret fundacional del ser humà que «els pobles» i els que els manen, sovint, no volen reconèixer. «Trenquem els seus lligams, trenquem-los! Trenqueu el seu jou del damunt!». Hi ha una descristianització profunda que sembla afectar el cor de multituds enteres. La raó i la fe haurien de ser el suport humà i diví dels projectes humans. Allò que fa olor de dret natural despreciat en la majoria de les comunicacions. Fa temps, -segles- com podem llegir en el salm 2 , que es volen trencar els que el salm anomena «lligams» i també «jou». Sense ells l'home és esgarrat. Però «el Senyor els veu i se'n burla». És una manera bíblica d´expressar la grandesa de Déu. Un Déu que continua estimant aquesta criatura revoltosa i enfollida, que és, sovint, massa sovint, el ser humà.

El Salm descriu la reacció de Déu amb un «somriure»,que es manifesta i transforma la seva ira en una tendresa infinita. Parla, cinc cents anys abans de la vinguda de Crist, declarant «feliços aquells que s'hi refugien».