Des del diumenge de Pasqua, cada diumenge i cada dia d'aquest temps pasqual hem celebrat la resurrecció de Jesús, i això m'ha portat a meditar de nou sobre el fet del ressuscitat. Sabem que no creiem només en Jesús, sinó en Jesús mort i ressus?citat, i aquesta és l'afirmació central de la nostra fe i que sovint provoca interrogants. Potser també m'han fet re?flexionar algunes afirmacions que he llegit: la resurrecció és un mite, és un invent dels apòstols per guardar i exaltar la memòria del seu mestre. En expressió popular, sovint el dubte es manifesta amb l'expressió «d'allà, de la mort, no ha tornat ningú».

-Aquell home, conegut com a Jesús de Natzaret o el natzarè, que va passar pel món fent el bé, alliberant de tot mal, anunciant la Bona Nova de l'amor de Déu i el seu designi salvador... que morí crucificat, després de ser condemnat religiosament i políticament, va ressuscitar. Aquesta és la nostra fe, la nostra convicció més fonamental.

-Certament que no tenim constància que algú contem?plés «el moment de la resurrecció», però sí que te?nim testimonis que varen viure i experimentar la seva presència com a ressuscitat. Després del que havien passat els apòstols i deixebles, qui s'atreviria a parlar de resurrecció d'un crucificat i donar-ne testimoni arris?cant la vida i donant-la per afirmar aquesta certesa?

Era el mateix Jesús que havien conegut com a mestre i amic pels camins de Palestina, però no era viu de la mateixa manera que quan vivia humanament. Ara, ressuscitat, era viu d'una manera molt diferent, d'una manera nova, quasi inexpressable. Per això calia deixar clar que no era «un fantasma» -ja que menjava davant d'ells- ni fruit de la seva imaginació, sinó algú a qui és possible «veure i tocar», fins les seves ferides a la creu, com comprovà Tomàs en resposta als seus dubtes [...] (extret del Full Parroquial).