Sembla evident que les campanyes de vacunació han funcionat força correctament, ja que, malgrat l’error comès pel Departament de Salut de la Generalitat en deixar caducar cent mil dosis sense que encara ningú hagi demanat disculpes per la cagada, podrem esperar unes Fires ben diferents de les de l’any passat, quan la covid-19 s’havia ensenyorit de la vida gironina fins al punt d’obligar suspendre gairebé totes les activitats de caràcter popular que són, al capdavall, les que fan «fira». Sortosament, les coses han millorat substancialment raó per la qual enguany s’ha pogut fer un programa d’actes que almenys s’acosta al que estàvem acostumats abans que la pandèmia canvies les nostres vides.

Amb tot, però, hi ha alguns aspectes que han aparegut a redós d’una falsa post pandèmia que d’alguna manera s’han incrustat en l’imaginari col·lectiu dels joves. Em refereixo, és clar, a les mogudes d’estudiants i la implantació del botellon en els espais de la Devesa impulsada per grups d’adolescents en un intent de ressuscitar les nits de farra estudiantil dels dijous confrontant així les ganes de festa amb les restriccions imposades per l’autoritat competent. Les iniciatives de gresca al carrer començades a finals de setembre segurament tindran continuïtat durant aquestes Fires i Festes de Sant Narcís, entre altres raons perquè molts dels que haurien de vetllar per evitar-ho ja han assumit la seva impotència afirmant que, davant d’aquestes situacions, «les actuacions policials encara serien més perjudicials». O sigui que campi qui pugui i atès que no hi haurà manera d’evitar l’inevitable, serà millor posar algun ciri al Patró de la ciutat i/o utilitzar el cotó fluix a les orelles per no sentir ni les fresses ni els improperis dels ciutadans indignats. Naturalment, cal destacar la ràpida resposta de l’alcaldessa Marta Madrenas denunciant l’agressió homòfoba que va patir un jove qualificant-la encertadament com «absolutament intolerable», però tanmateix també tenia raó la regidora socialista Bea Esporrín responsabilitzant al govern municipal per la repetició dels botellons i les seves conseqüències. Segur que la solució no és fàcil, però tanmateix sembla prou evident que s’haurien d’adoptar mesures preventives abans que la cosa no vagi a més. En aquest sentit, a les portes d’unes Fires a cavall entre la normalitat i la pandèmia, l’actuació coordinada dels serveis tècnics municipals, els Mossos d’Esquadra i la Policia Municipal hauria de ser determinant.

En qualsevol cas, ens preparem per rebre unes noves Fires de Sant Narcís que enguany arriben amb un acolorit cartell del dissenyador gràfic Juanjo Valeros, un encertat encàrrec al GEiEG per fer el Pregó, les barraques compartides a La Copa, l’esponjament de la Devesa gràcies al trasllat de les caravanes de firaires, el retorn del circ Raluy al camp de Mart, les parades al carrer per Tots Sants, les activitats amb sabor popular, els concerts, les atraccions, un «Certamen» a la recerca d’un retrobament econòmic i tot allò que ens apropa a la realitat perduda d’ençà que la covid-19 va entrar a les nostres vides. Els entesos amb això de la situació epidemiològica diuen que el virus està en franca retirada, però que tanmateix no convé abaixar la guàrdia no fos cas que hi hagués un nou brot que ho engegués tot a fer punyetes.

Per tant, el millor que podem fer és gaudir d’aquesta nova edició de les Fires essent ben conscients que encara es mantindran limitacions d’espais i distàncies i, en alguns casos, haurem de suportar la nosa del «morrió» que ens tapa mitja cara. Seran aquestes les darreres Fires amb la invisible presència d’aquest virus que ens ha canviat la vida? Tant de bo sigui així i puguem deixar enrere aquest malson que ens ha acompanyat tot aquest temps. Com deia la periodista Eva Vàzquez en un magnífic article, «les Fires pertanyen al paisatge de la infància». I és amb aquests ulls que les hem de mirar i gaudir. Bones Fires!