Després de «Reinventándome» i de la remescla que Minova van fer l’any 2015 del single «Welcome to my world», Joan Sordé publica el seu nou disc «Far»

Què aprèn quan ensenya?

Ui, fa molt que no faig de professor, uns deu anys.

Faci memòria, home,

Ensenyant aprens humilitat, sobretot.

«Ser rebelde ya ves tu para qué», va compondre.

Vagi a saber per què serveix, ser rebel. Però jo encara ho sóc, m’hi considero.

Tots necessitem un far?

Sí, però el far no té per què ser exterior, pot ser interior. La paraula far té moltes lectures. El disc el dedico a la meva mare perquè simbolitzava el pal de paller que jo necessitava, era un espai de tranquil·litat, era algú amb qui parlar amb confiança. Ara ja no hi és i sentia la necessitat de dedicar-li el disc. Tothom té el seu far particular.

I ara quin té?

Ara no en tinc. Ara el meu far sóc jo mateix. La mort de la meva mare va ser tot un procés. El meu pare ja havia mort feia anys i en faltar-me tots dos vaig pensar «això va de debò».

«Disfrútame»: dir això funciona?

Ha, ha, li respondré en la propera entrevista. No ho sé, la propera vegada que conegui algú, ho diré, a veure què.

Ha trucat mai al seu cap per dir-li que no va a treballar?

No, amb el tema de la pandèmia i el teletreball, ja no cal, un dia de més o de menys no es nota i el pots recuperar. Abans era diferent, quan anaves a l’oficina cada dia.

Noto que en les seves cançons insisteix en «tant per tant, provar, que no hi perdem res».

Depèn del moment. Potser m’agradaria fer-ho més, potser el fet d’escriure-ho m’hauria de donar ales per provar-ho. Però em penso tant les coses que a vegades em quedo amb les ganes de provar-les.

Quin és el seu lloc per a relaxar-se?

Eivissa.

No es diria que sigui un lloc per relaxar-se gaire...

És que jo conec l’illa d’una altra manera, hi anava amb la meva mare, a un poblet mot petit, a l’altra punta del centre electrònic i de gent. D’alguna manera allà tinc la visió d’espai tranquil, on desconnecto. Això que a Barcelona costa tant.

«No soy Christian Grey»: per què no, si agrada molt?

La frase ve d’una història còmica. Vaig conèixer una noia que m’agradava molt i un dia li vaig preguntar com veia la nostra relació...

Cosa que mai s’ha de preguntar a una dona.

Doncs jo ho vaig preguntar. I em va respondre «bé, no ets un Christian Grey, però mira». Vaig pensar «si això no funciona, almenys m’ha donat una cançó». I efectivament, no va funcionar i en va sortir una cançó.

Ja en va treure més que molts altres, d’una relació.

Alguna cosa en vaig treure, sí.

Ha deixat de creure en l’amor tant com insinua en algunes lletres?

He deixat de creure en l’amor Disney, aquest amor que ens venen des que naixem. Però sempre, quan te’n desenganyes, a cap del temps penses «potser la propera vegada serà diferent»

Quantes vegades li han fet mal?

No ho sé, no les he comptat. Però que una relació acabi no significa que hi hagi hagut mal.

Mentre en tregui cançons...

Intento treure’n la part positiva, i si aquesta part és fer cançons, ja està bé.