Positiu de mena, és impossible que Pablo Machín pensi que el seu Girona no farà els deures i mantindrà la categoria. Avisa que no serà fàcil i que caldrà patir, però recorda que si aquest vestidor ha superat situacions límit, també podrà fer front a una última jornada que es preveu d'infart. Així ho veu el sorià, qui ha viscut tota una experiència a Montilivi, qui té bones paraules per al seu vestidor i també qui no tanca la porta a continuar al club una temporada més.

Com es prepara un partit tan important com el de dissabte?

Principalment, hem intentat transmetre la màxima normalitat perquè el mateix entorn ja ha fet veure a tots, jugadors i tècnics, que no es tracta només d'un partit especial, sinó d'una autèntica final. Durant el temps que he estat aquí hem superat moltes batalles, però la del Deportivo és la batalla final que ens ha de fer guanyar la guerra. Hi ha setmanes en què l'entrenador ha d'estar a sobre per donar algun toc d'atenció o canviar alguna cosa. No és el cas d'ara. La gent treballa amb molta intensitat. Fins i tot a vegades els hem de fer aixecar el peu de l'accelerador!

Vaja, que poc se'ls ha d'explicar als jugadors tot el que hi ha en joc, no?

Això mateix. En un partit així, és molt millor alliberar el futbolista de la tensió que el pot envoltar que no pas donar-li més responsabilitat. Seria contraproduent.

Abans de viatjar a Ponferrada va dir que al Toralín els esperava, a molts, un dels partits de més responsabilitat que havien disputat mai. Si és així, llavors com és el duel d'aquest dissabte?

I no mentia pas. Era la pura realitat. Si no guanyàvem a Ponferrada, s'havien acabat les oportunitats. Ara, més o menys, és similar. El que passa és que podem viure un partit dramàtic. És molt bo que l'entorn confiï en nosaltres i que ens vegi guanyadors, sobretot perquè juguem a casa. Però estem parlant de futbol, juguem contra un gran equip i pot passar de tot. Si no guanyéssim, Déu no ho vulgui, seria un autèntic drama. Creiem que Montilivi ha de ser l'escenari ideal per celebrar una permanència més que meritòria. I jo estic convençut que ho aconseguirem, encara que no serà fàcil.

Alguns jugadors expliquen que vostè els diu aquests dies que guanyar al Deportivo i salvar-se serà com pujar de categoria.

Sí, és cert. Els explico que, al llarg d'una temporada, hi pot haver dos partits molt importants. En un d'ells et pots pujar l'ascens a Primera; en l'altre, el que hi ha en joc és mantenir la categoria. Aquest és el nostre cas. A més, hem estat tantes jornades seguides en descens que es com si fóssim un equip de Segona B que busca pujar a Segona A. Hem lluitat per això durant gairebé tota la temporada.

En el seu dia es va fer entrenador per viure partits com aquest?

Sí. Cada partit és una experiència, positiva i negativa. N'he viscut alguns en què ens hem jugat ascensos, sempre des d'una altra responsabilitat que no pas la de primer entrenador. També he viscut jornades dramàtiques a Primera en què havíem de guanyar per no complicar-nos la vida. Però el de dissabte, contra el Deportivo, és sense cap mena de dubte el partit de més responsabilitat que he tingut mai en la meva carrera com a entrenador.

Quan al mes de març posa els dos peus a Montilivi, hauria signat plantar-se a l'última jornada en descens però amb opcions de mantenir-se a Segona A?

Sí, i tant. Quan vaig arribar, vaig deixar ben clar que l'objectiu era arribar als dos últims partits amb opcions. En el seu dia, molts em van prendre per boig, per un il·luminat. Però si no hi creia, no hauria vingut. Tenia aquest repte: si vaig poder-ho fer bé a casa meva, per què no fer-ho a fora? Crec que ho he aconseguit i ara només em queda posar-hi la cirereta amb la permanència.

Sigui quin sigui el desenllaç, està content amb el rendiment que ha tret del Girona?

Sí, a grosso modo. El que passa és que sóc una persona molt exigent. I això em fa veure que, tot i que en alguns partits ho hem fet molt bé, en d'altres, ho hauríem pogut fer millor. Em sento orgullós de l'equip, això no ho treu ningú, perquè sempre ha fet el que he demanat. Sobretot perquè han cregut en el meu discurs. Em quedo amb la sensació que sóc una persona respectada i que tothom, futbolistes i afició, m'ha acabat valorant. És evident que, si ens salvem, tots acabarem més contents.

Quan el van fitxar, tenia por de no ser respectat per un vestidor que ja havia vist passar dos entrenadors?

Respecte no seria la paraula, però és evident que és difícil encaixar en un lloc on han passat dos tècnics i que ve de patir un cop fatídic com ho és perdre per 4-0 al camp del Sabadell contra un equip que juga una hora amb deu. És complicat aixecar la moral dels jugadors i fer-los veure que tenen possibilitats de jugar molt millor. Els vaig dir que no era ni millor ni pitjor del que havien conegut fins ara, però que canviant algunes coses els faria ser millors futbolistes. Així ha estat. Gràcies a ells, sobretot. La força del vestidor ha estat clau perquè el Girona encara estigui viu.

És conscient que, salvant un equip que semblava mort ara fa uns mesos, vostè serà dels que més en sortirà beneficiat?

Sense cap mena de dubte. Quan vaig arribar aquí no tenia un currículum gaire ampli, però poder estar dos anys seguits entrenant un equip de Segona A ja era alguna cosa, sobretot perquè a dia d'avui el que més costa és acabar la temporada. Pensava que havia fet una bona tascta, tot i que vaig decidir apostar i venir al Girona. M'arriscava a no fer res de bo i quedar últim. Podia passar. El que passa és que sóc una persona molt positiva i això no m'entrava al cap. Així que, si ens salvem, evidentment que seré una peça important. Però també ho va ser la direcció esportiva quan em va fitxar. El mèrit serà meu, però més ho serà dels futbolistes. Per més bo que sigui jo, si ells no compleixen al camp, no arriben els resultats.

Home, alguna cosa haurà fet vostè per salvar l'equip, no troba?

Sí, és clar! Però Pablo Machín no ha estat condició sine qua non perquè el Girona se salvi, si acaba passant. Estic segur que si (Pep) Guardiola hagués agafat aquest vestidor a l'estiu, no l'hauria ascendit. Amb això vull dir que l'entrenador sempre té la seva importància, però els que acaben decidint són els que aturen les pilotes i també els que marquen els gols.

Posi's a la pell de Fernando Vázquez, entrenador del Deportivo. Entre celebració i celebració, com prepararia el partit de dissabte?

Si fos Fernando Vázquez, estaria contentíssim i molt orgullós del que ha fet l'equip. Som professionals, i tots el que volem és guanyar sempre. Si fos per mi, no insistiria gaire al meu vestidor que cal guanyar sí o sí a Montilivi, perquè el nostre treball ja està fet i el que no hagi fet els deures és el seu problema. Estic convençut, això sí, que no vindran aquí a passejar-se.

No se'n fia ni un pèl, eh...

La setmana passada, l'Eibar va guanyar tot i haver celebrat ja l'ascens. Amb això li dic tot. Els bons futbolistes tenen més facilitat per guanyar partits i aquesta mena de jugadors són en els equips de la part alta. El Deportivo ha demostrat tenir els millors. Si s'hi posen, són capaços de fer-ho molt i molt bé. A més, no tenen cap mena de responsabilitat. Es poden deixar anar; i això pot jugar al seu favor, però també se'ls pot girar en contra...

Tem que els nervis puguin afectar els seus jugadors?

Sí. L'angoixa i els nervis solen aparèixer en les últimes jornades. Per això temo més el meu equip que no pas al Deportivo. El que em calma és que nosaltres hem viscut diverses situacions límit i gairebé sempre les hem superades.

Una d'elles a Ponferrada. Ho va veure perdut amb l'empat?

No, no. Els resultats dels altres partits no acompanyaven i això ho notava perquè ningú deia res a la banqueta. L'únic que ens valia era guanyar i el seu gol va ser un cop dur. Altres vegades, l'equip ha demostrat tenir esperit i que pot aixecar-se quan el colpegen. Ho va fer llavors i molt ràpidament. Vam saber patir al final i els jugadors van treure el millor de cadascun d'ells.

Una cosa és veure-ho des de fora, però un cop a dins l'ha sorprès aquest vestidor?

No, la veritat. És un vestidor de gent professional, que estimen el Girona i que estan per la seva feina. És evident que podria millorar en algunes facetes, però és el que em vaig trobar en el seu dia. A tots els jugadors els estic molt agraït perquè des del primer dia han fet el que els he dit. És molt difícil que creguin en tu des del primer moment, però sempre els he vist amb moltes ganes perquè vingués algú que els ajudés a demostrar el que realment són.

I pel que fa a la qualitat, és pitjor, similar o millor vestidor dels que ha tingut a Sòria?

Puc dir que és un vestidor equilibrat, en el qual hi ha jugadors de molta qualitat, d'altres amb bon físic, uns que tenen cap i veterania... Al final, un equip de futbol ha de ser una barreja de moltes aptituds. Aquesta segurament n'era la intenció, però no és cap sorpresa que, tàcticament, la confecció no ha estat la més equilibrada, encara que al mercat d'hivern es va intentar arreglar. Això sí, només puc tenir bones paraules cap a tots aquests futbolistes. Crec que és el millor vestidor que em podia trobar.

Si el Girona se salva, Pablo Machín en serà l'entrenador la temporada vinent?

Tinc aquesta opció, és cert, però també puc dir que me'n vaig. Ara mateix només penso a guanyar el partit de dissabte. Encara que també, si alguna cosa m'han ensenyat és a ser una persona agraïda i amb aquest club ho he d'estar per l'oportunitat que m'ha donat. Molt malament s'hauria de posar tot perquè valorés d'altres ofertes. O també molt bé se m'hauria de posar des de fora com perquè pugui dir que no al Girona i acceptar alguna altra proposta.

Per tant, si pot triar, Girona sempre serà la seva prioritat?

Sí, es pot dir així. L'únic que ara mateix vull és que l'equip se salvi per poder estar un any més al Girona i formar un equip competitiu.

Amb gent de la seva confiança?

Primer, vull recordar que el més important és salvar-se, com he dit abans. Però quan parlo de fer un equip competitiu, no només em refereixo als futbolistes, sinó també a tota aquella gent que envolta la plantilla i als ajudants tècnics. És important treballar amb gent de la teva confiança, encara que també he de dir que de la gent que m'he trobat al Girona no tinc cap queixa. Han fet una feina molt important.

Canviem d'escenari. Imagini's que el Girona baixa. Així també valoraria continuar?

És que només penso a mantenir-nos! Seria difícil que em quedés a la Segona Divisió B. I si ho fes, seria perquè el Girona em proposés seguir. De tot això se n'hauria de parlar. Si en aquest cas em quedés, no només ho faria per l'interès del club, sinó perquè principalment se'm plantegés un projecte a llarg termini que tingués com a objectiu tornar a Segona A el més ràpidament possible.