Viure un Nadal tranquil a Montilivi ja és molt. Tancar l'any de torn amb un bon coixí de punts i ben lluny del perill, és un escenari idíl·lic per a una afició acostumada a les emocions fortes. Cada any és un misteri i la trajectòria del Girona al llarg de les últimes temporades s'ha convertit en una autèntica muntanya russa. Després dels patiments del curs anterior, els 31 punts amb els quals l'equip tancarà el 2014 són com aigua caiguda del cel. Una de les millors xifres de les últimes dues dècades. Un número que permet viure amb calma les vacances i encarar amb una certa dosi d'optimisme el proper tram de calendari.

És cert que la ratxa dels blanc-i-vermells no està en gaire bona forma. Es va arrencar molt bé, però darrerament els resultats no són els esperats. 2 dels últims 12 punts ha fet que l'equip, tot i que es manté a la part alta de la classificació, hagi perdut alguna posició i que tingui els seus immediats perseguidors a tocar. Però, tot i això, l'actual cinquena plaça a la taula és un privilegi que tothom hauria signat a l'estiu, quan les incògnites i els dubtes estaven a l'ordre del dia. No és el millor rendiment dels últims 20 anys, però sí un dels millors. Concretament, la setena puntuació més alta. S'emporten la matrícula d'honor els cursos 2007/08 i 2005/2006. En tots dos anys, el Girona havia acumulat 39 punts per liderar la classificació: en el primer cas, a Segona B (aquell any va acabar pujant) i, en el segon, a Tercera Divisió.

Més recent són els 37 punts del famós any de Rubi. Tot just fa dues campanyes d'això i, en aquella ocasió, els gironins van cloure el 2012 amb un treballat empat al camp del Barcelona B (de perdre per 4-1, el Girona va ser capaç de marxar cap a casa amb un 4-4 sota el braç) que els va situar com a segons a la classificació. També sumava 37 punts la campanya 2002/2003. Victòria al camp del Prat (3-1) per tancar ?l'any i lideratge del seu corresponent grup de Tercera. Les altres grans marques són els 33 punts del curs 1998/1999 (líders de Primera Catalana) i els 32 del 2003/2004 (golejada per 4-1 al Novelda i cinquè lloc a la classificació).

En el bàndol oposat, el Girona ha estat capaç d'arribar a les vacances de Nadal per sota de la franja dels 20 punts en cinc ocasions. Un dels registres més baixos ha tingut lloc en aquesta etapa recent a Segona A. La temporada 2011/2012, amb Raül Agné a la banqueta i tot i guanyar el Nàstic a Montilivi (3-2), els blanc-i-vermells ocupaven la vintena plaça. En tenien culpa els pobres 16 punts que ocupaven el seu caseller. Els mateixos de la campanya 1996/1997, a la Tercera Divisió. La zona de descens també era l'hàbitat de l'equip.

Hi ha hagut vacances nadalenques més tranquil·les que d'altres, però el que sol ser un denominador comú és arribar-hi sense guanyar. Només en 6 ocasions als últims 20 anys el Girona ha tancat l'any de torn sumant els 3 punts. En les 14 restants, només ha pogut empatar (com dissabte, davant l'Alabès) o ha acabat perdent.