El Girona tenia l'obligació de reaccionar. Un mes sense guanyar i només 2 punts de 12 feien que Pablo Machín i els seus homes haguessin d'encetar l'any amb un bon resultat. Necessitat per les circumstàncies, el tècnic sorià va decidir retocar el seu onze. No pas de dalt a baix; ni tan sols hi va haver cap revolució. Alguna pinzellada, amb alguna sorpresa. Mateix esquema, però amb algun protagonista diferent el seu equip va saltar ahir al Palamós-Costa Brava. I Felipe Sanchón, quan gairebé ningú s'ho esperava, en va ser el damnificat.
El màxim golejador del Girona, sense el mateix to físic que a l'inici de temporada però indiscutible en els esquemes de Machín durant les 18 primeres jornades, va asseure's d'inici a la banqueta. El seu lloc el va ocupar Pablo Íñi?guez, sense massa minuts aquesta temporada. La parcel·la ofensiva va ser responsabilitat, per tant, de Mata i Sandaza. Al carril esquerre, amb Juncà encara sense estar al cent per cent, l'encarregat de suplir el de Riumors va ser Sebas Coris.
D'altra banda, no estava obligat el Llagostera a tocar res; al contrari. Si les coses li havien funcionat en les últimes jornades, el millor que podia fer l'equip blaugrana era defugir experiments. Així mateix ho van fer Lluís Carrillo i Oriol Alsina, que van apostar pel mateix onze per tercera jornada consecutiva (repetint l'equip del dia del Ponferradina i Albacete). Tito i Pitu van ocupar la zona mitja, Imaz va jugar per darrere el punta, León va ser el màxim exponent ofensiu i Querol i Ríos van ser els amos de les bandes. La principal novetat va ser el retorn de Pedro Alcalá: no va jugar d'inici, però va entrar al minut 43 a causa de la lesió a l'espatlla de Jorge García. L'altra cara nova va ser Alberto Perea, que va entrar de nou a una convocatòria i que també va tenir uns minuts: va entrar al 77 per Vallho.
