Els fantasmes tornen a Montilivi. El bon moment amb què arribava el Girona al partit d'ahir després de la victòria contra l'Albacete de fa quinze dies i del bon punt a Tenerife no va tenir continuïtat. Si algú somiava il·lusionat que les visites del Còrdova i l'Elx a l'estadi servirien per impulsar l'equip a la zona alta, pecava d'optimisme. D'atreviment, fins i tot. Aquest Girona no arrenca. Està encallat. És més, la irregularitat l'està duent pel camí de l'amargura i no el deixa allunyar-se del perill. La manca de gol i del bloqueig mental en moments clau en són alguns dels motius. Ahir, després d'haver vist una de les millors primeres parts de la temporada en què tan sols va mancar punteria per encarrilar del tot el partit, una desconnexió de cinc minuts només començar la represa va condemnar els de Pablo Machín a la tercera derrota de la temporada a casa.
En una clara demostració d'intencions ofensives, Machín es va decidir finalment perquè fos Aday i no Llonch l'encarregat de substituir el sancionat Javi Álamo al carril dret. La presència del de Sentmenat, juntament amb el retorn de Granell, van ser les dues úniques novetats respecte a l'onze que va empatar a Tenerife. El punt aconseguit a Canàries havia fet molt bona la victòria anterior contra l'Albacete a Montilivi, la primera del curs, i el repte era ara encadenar un nou resultat positiu per tal, no ja de mirar amunt, sinó d'anar fent ?coi?xí per no estar tan pendent de la part baixa. Al davant, però, hi havia tot un Còrdova, líder de la categoria, que arribava decidit a mantenir la posició de privilegi i que amb ben poc en va fer prou per aconseguir-ho.
Intens i decidit el Girona va sortir dels vestidors amb ganes de fer mal ben aviat i no deixar respirar el Còrdova. De seguida Aday va veure que per la dreta hi havia un forat d'allò més aprofitable i va començar a martellejar una vegada i una altra el lateral Moreno. Una de les seves internades la va rematar amb molt de perill Kiko Olivas a les mans de Razak. Per la dreta tornaria a arribar amb perill el Girona al llindar de la mitja hora. Seria en un contracop gairebé perfecte que Jairo, després de rebre de Felipe Sanchón, va esguerrar amb una rematada per sobre del travesser. Les arribades tant d'Aday com de Clerc per les bandes suposaven perill a l'àrea d'un Razak que salvaria el seu equip de l'1-0 en desfer una plàstica rematada d'esperó de Sobrino.
Mentrestant el Còrdova estava pràcticament desaparegut i només quan els seus homes ofensius, sobretot Xisco, tocaven la pilota mig justificaven el perquè de la seva posició a la taula. El Girona seguia insistint a la recerca d'un primer gol que obrís el partit i li facilités encara més trobar espais. Ahir, però, a diferència del darrer duel a l'estadi contra l'Albacete, la pilota no volia entrar.
Poca cosa li calia canviar al Girona a la represa. La recepta dels primers 45 minuts era la bona: intensitat, pressió, velocitat per les bandes i arribada. Això sí, la punteria sí que feia falta afinar-la. No hi seria a temps el Girona d'aplicar tots els ingredients perquè el Còrdova canviaria completament de cara. Els andalusos mossegarien fort a les primeres de canvi. Becerra salvaria una primera rematada de Fidel però en el córner següent, el davanter andalús trobaria el gol després de culminar, amb l'ajuda de Pedro Alcalá, una jugada embolicada a l'àrea. Els gironins van reclamar una falta a Felipe en la sortida de pilota posterior al servei de cantonada i el que era una contra es va acabar convertint en el 0-1. El partit es complicava i més veient com els jugadors gironins s'havien desconnectat protestant a l'àrbitre. El Girona quedaria grogui definitivament cinc minuts després del primer gol quan Andone va rematar de cap un servei des de la cantonada al fons de la xarxa. El Còrdova havia demostrat per què és un dels equips grans de la categoria. Després d'un primer temps d'insuficient, els andalusos amb cinc minuts de rauxa van clavar dues estocades letals al Girona. La solvència defensiva exhibida a la primera part havia desaparegut i el Còrdova ho va aprofitar.
Amb mitja hora per endavant, el Girona tenia una missió gairebé impossible. Primer, però, calia asserenar-se i tornar-se a connectar al partit perquè un gol tornava a ficar l'equip de ple al partit. Machín, des de la cabina de premsa, on seguia el partit per sanció, va decidir moure fitxa i canviar Mata per Jairo. El davanter madrileny faria estirar-se Razak en la primera pilota que va tocar en una altra bona ocasió de gol.
Ja a la desesperada, el tècnic va fer entrar les bales que li quedaven a la banqueta, Coris i Borja García. El madrileny va entrar en el lloc de Kiko Olivas, la qual cosa va fer que Pere Pons passés a la posició de central i els gironins es bolquessin a l'atac. Els de Machín ho seguirien intentant i Razak salvaria les bones rematades de Coris i Felipe. En uns minuts finals de setge incessant del Girona, Mata transformaria un penal i posaria emoció als darrers instants. Abans l'àrbitre havia anul·lut un gol d'Alcalà a la sortida d'un córner per una falta molt rigorosa. De res serviria. Els tres punts tornaven a volar.
