Marcos Tébar va ser, admès per ell mateix, una mena de «germà gran» per a Pere Pons quan el migcampista de Sant Martí Vell va començar a treure el cap pel vestidor del primer equip del Girona. Era la temporada 2012/13, amb Rubi a la banqueta i l'ara futbolista del Llagostera ben consolidat al mig del camp blanc-i-vermell. El 12 de setembre Pons s'estrenava en Copa del Rei al Molinón (2-0) i només quatre dies després també li donaven l'alternativa en la Lliga, rellevant el lesionat Garmendia, en aquell històric 5-0 contra el Las Palmas a Montilivi. Van compartir només un any però asseguren que els va servir, de molt, per créixer com a futbolistes. L'abraçada amb què es van retrobar ahir a Palamós, hores abans d'enfrontar-se com a rivals en el derbi de demà, testifica que no feien comèdia quan es professaven admiració mútua.

Tébar era gairebé un veterà i Pere Pons tot just arribava al primer equip del Girona. Quina relació tenien?

M · Molt bona. Des de sempre. Recordo que ell de seguida va començar a venir a entrenar amb nosaltres i que se'l veia treballar de valent per millorar dia a dia. Els que ja feia temps que érem allà havíem d'intentar ajudar els joves que pujaven a sentir-se el millor possible en aquell vestidor, i això vaig fer.

P · Per a mi era una cosa nova el món professional. I des del primer moment tant ell com Garmendia, Luso, Jandro i d'altres jugadors de seguida ens venien a ajudar, als joves, en tot allò que ens fes falta. Quan ja vaig haver debutat i vaig seguir en la dinàmica del primer equip és veritat que en Marcos, jugant en la meva mateixa posició, em va ajudar molt a millorar aspectes tècnics que tenia més fluixos. De seguida em transmetia confiança. Tu vas amb por, al principi, però jugar al seu costat era molt fàcil (aquell any Pons va disputar 9 partits). Imposava aquell vestidor. Hi havia jugadors que havien estat a Primera i en el cas d'en Marcos venia del Madrid. Després, quan tractes amb ells, veus que són persones normals com tu.

M · Jo em veia reflectit en ell, em veia a mi quan era jove i entrava al vestidor del primer equip del Reial Madrid. Allà la gent també em va intentar ajudar i jo havia de fer el mateix. Però més enllà d'això, i ho parlàvem amb l'equip, a en Pere ja se li veien unes condicions que feien pensar que clarament triomfaria en el futbol professional. Dèiem «aquest ha arribat aquí per quedar-se», i no ens vam equivocar. Venien altres jugadors joves i ja veies que possiblement sortirien cap a d'altres llocs, però en Pere era diferent, millorava cada dia que passava.

P · Recordo molt el partit del meu debut en lliga contra el Las Palmas. Venia d'estrenar-me vint minutets en Copa a Gijon i va ser molt maco per a mi debutar a casa en Lliga en un partit en què vam golejar per 5-0. Llàstima de la lesió de Garmendia, això sí, que va ser la situació que va permetre que pogués sortir al camp. Va ser un somni fet realitat.

M · Tenia plena confiança en ell quan va sortir. El vèiem entrenar i sabíem el que ens podia donar. Va ser un dels millors partits de la temporada. Encara avui és un dels partits més recordats per l'afició de Montilivi d'aquesta etapa.

P · La clau d'aquell any va ser que hi havia un vestidor molt unit. Jo no hi havia estat mai, en un de professional, però vaig flipar perquè hi havia molt bon rotllo entre tots. No es feien grupets, anava tothom a una.

M · Hi estic d'acord, ara també diria que l'equip amb Rubi estava molt ben treballat, en tots els aspectes. Cada dia en els entrenaments t'ensenyava alguna cosa nova i estava a sobre del jugador per ajudar-lo a millorar. Això també va ser determinant per acabar arribant al play-off final contra l'Almeria.

Marcos va provar una aventura al futbol anglès que no va reeixir. Pere es va acabar de fer futbolista gràcies a la cessió a l'Olot. Sortir, sobretot si és a l'estranger, és recomanable?

M · Per mi va ser una bona experiència anar a Anglaterra, jo ho repetiria, tot i que no tenia els minuts que m'hauria agradat (va jugar al Brentfort de Segona). Aprens un idioma, t'adaptes a una nova cultura... et fa madurar. Tothom ho hauria de provar. No sé si a en Pere li tocarà viure això, potser es retira al Girona a Primera divisió, tant de bo!

P · El que hagi de passar passarà. A mi m'agradaria marxar a l'estranger, sobretot per anar a Anglaterra perquè allà hi ha bon futbol i, sobretot, una afició entregada. Però encara sóc molt jove. Si em surt, ho hauria de valorar. Tinc marge per equivocar-me, si marxés i no sortís bé sempre seria a temps de tornar. Ara estic bé a Girona.

M · Si et surt l'oportunitat i veus que aquí no vas ni cap amunt ni cap avall, ho has de provar. Ara estàs molt ben considerat, en el teu equip de sempre. Jo em quedaria i més quan el Girona està amb la possibilitat de pujar a Primera qualsevol any d'aquests, com va quedar clar el curs passat.

En els derbis, com diu el tòpic, no hi ha favorits?

P · Pot ser un partit molt disputat, i més aquí a Palamós. Serà intens. Nosaltres intentarem posar-hi molt de ritme.

M · Nosaltres també! Hem d'aprofitar el factor casa i sortir concentrats des del minut 1. El Girona també té un joc molt intens, espero un duel atractiu. Ara el Girona fa sis partits que no perd, han agafat un bon marge sobre el descens i ja miren més amunt que no pas avall. Nosaltres hem de sumar com més punts puguem a casa i trencar la mala ratxa d'una vegada per totes a fora.

P · És veritat que estem en bona dinàmica, ara, si ens adormim, en tres o quatre partits tornarem a la zona baixa. Al Llagostera li desitjo el millor, espero que se salvin. Hi tinc amics i vull com més equips catalans i gironins a la lliga millor.

M · Una de les claus pot ser qui marqui primer. A nosaltres ens està costant quan ens veiem per sota en el marcador.

P · Hi estic d'acord. Aquesta lliga està molt igualada. Qui primer es posa per davant té molt de guanyat. Últimament hem sumat empats després d'anar per darrere... i és que costa molt fer dos gols a Segona A. El Llagostera s'hi està jugant molt, si s'avancen ho tindrem difícil. No crec que sigui el seu últim tren. Ells s'han de fer forts a casa i rascar punts a fora. Confio que se salvin.

M · Per a nosaltres guanyar seria molt bo en l'aspecte anímic perquè veient que hi ha tres duels directes a la zona baixa aquesta jornada, segur que retallaríem punts. Però no serà l'últim cartutx. Encara queda molta lliga.

Tots dos han treballat amb Oriol Alsina. Marcos el té de tècnic, Pere Pons el va tenir de director esportiu. Quina relació hi mantenen?

P · Amb mi sempre s'ha portat molt bé. Sempre ha anat de cara. Ell em va donar facilitats per anar a l'Olot cedit i em va ajudar quan em va caldre.

M · El Llagostera és un club diferent, ja ho sabem. Un club humil. L'Oriol m'ha donat molta confiança, ja des del moment en què em va trucar per «repatriar-me» des d'Anglaterra. Sempre ha anat de cara, amb sinceritat. Estic a gust aquí, vivint tranquil a Palamós i lluitant per salvar l'equip.

Com veuen el futur?

M · Jo vaig estudiar empresarials però com que no he exercit mai, al final em queda un títol sense cap experiència en el sector. No m'ho he plantejat. Espero que encara em quedin uns quants anys en el futbol. A mi m'agradaria seguir-hi vinculat.

P · Tinc clar que en el futbol un dia hi ets i l'endemà desapareixes. Vaig fer un grau superior en nutrició però, com a en Marcos, m'agradaria seguir lligat al món del futbol quan ho deixi.

M · En Pere i jo tenim un caràcter semblant. Li vaig agafar molta estima. Sempre volia millorar i jo m'hi veia emmirallat. Vaig anar a una gira amb el primer equip del Madrid, entrenat per Mourinho, als Estats Units, abans d'arribar al Girona. Passava d'un dels millors equips del món a un de Segona. Sempre he intentat tenir els peus a terra. Esclar que tothom voldria jugar al Madrid, però si no, també hi ha vida a fora. En Pere té totes les condicions per arribar a Primera i triomfar, i tant de bo ho faci amb el Girona.

P · Ara que ja he complert el somni de jugar a Segona amb el Girona esclar que m'agradaria jugar a Primera. Queda molt i poden passar moltes coses.