Vistos els quatre partits de promoció, crec que es pot dir que jugaran la segona i definitiva ronda d'ascens els dos equips que més s'ho han merescut.

L'Osasuna, per la contundència de l'anada i per la solidesa mostrada en la tornada jugada a Tarragona, quan les coses se li varen posar difícils. El marcador final ho diu tot.

El Girona FC, per la fortalesa mental mostrada en els dos partits. En el primer en aixecar el 2-0 en contra que havia rebut en només onze minuts. I en la tornada per aixecar de manera espectacular el 0-1 aconseguit pels andalusos ja a la segona part. El 3-1 final d'ahir també ho diu tot.

Així, si la segona eliminatòria segueix el mateix camí, dimecres es pot veure un partit espectacular al Sadar i dissabte un de no menys brillant a Montilivi. S'hi enfrontaran dos ?equips equilibrats, segurs en defensa i capaços de fer mal a l'àrea rival. Dos equips molt igualats, que han aconseguit el seu millor nivell per jugar aquestes eliminatòries.

Sé de la contundència de Nauzet, però confio en el gran Becerra. Sóc conscient de la confiança que donen els Flaño, però també valoro el rigor de la tripleta de centrals del Girona, tot i els onze minuts de Còrdova. Sé del perill de Merino, Roberto Torres, Kodro o Nino, però valoro el dolç moment de Pere Pons, la descoberta del millor Borja García de la temporada, la ratxa golejadora de Cristian Herrera i l'ímpetu que Sobrino dóna a l'equip.

I per damunt de tot, valoro que aquest equip no només no es rendeix mai, sinó que dóna el millor de si, quan més complicada està la cosa. Tothom parla de la fortalesa física, però si en alguna cosa és fort aquest equip és en la fortalesa mental. I això és una garantia.