Fa dues setmanes, el Girona va tornar amb les mans buides d´Elx. Cap novetat, tenint en compte que el Martínez Valero és un estadi maleït per als gironins, on mai han vençut. No és l´única plaça on guanyar es converteix en una quimera per als blanc-i-vermells. Amb Almeria passa tres quarts del mateix, per la qual cosa a la cita d´avui se li ha d´afegir una motivació extra a la d´intentar seguir sumant per fer de l´ascens una realitat. El Girona no sap el que és celebrar-hi una victòria. Ni al nou estadi Juegos del Mediterráneo, ni tampoc a l´antic Antonio Franco Navarro, ara denominat Juan Rojas, on juga els seus partits el filial andalús. Va ser precisament aquell l´escenari de la primera visita i on també es va encaixar la primera derrota.

En 2 d´abril del 1978 es jugava la jornada número 32 al grup 2 de la Segona Divisió B. Els gironins, que van tancar la lliga en sisena posició, hi van perdre per 2-0 contra un rival (llavors anomenat Agrupación Deportiva Almeria) que acabaria la temporada liderant la classificació i pujant a Segona A.

Van haver de passar més de tres dècades perquè tots dos equips es tornessin a veure les cares. Quatre precedents més, aquest cop ja a la categoria d´argent i al Juegos del Mediterráneo, un estadi inaugurat l´estiu del 2004. El primer enfrontament d´aquesta etapa més moderna va arribar l´any 2011, amb l´únic bon resultat per als interessos gironins. Un 2-2, amb gols de Dani Bautista i Ulloa pel bàndol local, i de Saizar (penal) i Moha per als visitants. El lateral de Taialà Jose Martínez va ser expulsat aquell dia.

Un any després, dues ensopegades. A la lliga, un dolorós 2-1 el dia que l´àrbitre Ocón Arráiz es va empassar un claríssim penal sobre Javi Acuña dinamitant així les poques opcions que quedaven al Girona de Rubi de somiar amb l´ascens directe. Ja a la promoció, golejada per 3-0 i la Primera Divisió que s´esfumava per complet.

L´última visita a Almeria va arribar ara fa gairebé un any. Tot i que els de Pablo Machín s´hi presentaven en bona ratxa i els andalusos estaven enfonsats, un solitari gol de Quique González al quart d´hora va significar el 1-0 definitiu tot i el bon partit dels blanc-i-vermells, que van gaudir d´unes quantes ocasions per marcar.