Uns primers quaranta-cinc minuts executats a la perfecció decidien un partit molt important a Montilivi. A la primera part vam veure un enfrontament que presentava unes dades molt favorables per al Girona. La possessió quedava repartida al cinquanta per cent entre els dos equips però els locals aconseguien tres gols de les quatre ocasions que disposaven, van concedir quatre faltes per dotze del seu adversari i defensaven molt bé tant les jugades en moviment com les d'estratègia defensiva.
Començava el partit entre dos equips que es tenien respecte, el Getafe deixava Portillo i Chuli a la banqueta, els jugadors no cometien errades sobretot en zones de risc, intentaven pressionar per dificultar el joc del seu rival i es mostraven ordenats, cadascú dins els seus sistemes.
Eren conscients de la importància dels punts que hi havia en joc, per això la concentració, la lluita i la prudència agafaven major rellevància.
Van ser els madrilenys qui agafaven la iniciativa del control del joc en els primers minuts, els locals perdien la pilota massa ràpid; per contra, el Getafe recuperava a camp contrari i obligava a replegar el seu adversari. Com que els de Pablo Machín jugaven molt lluny de la seva porteria els costava arribar a la porteria d'Alberto García. Pepe Bordalás plantejava un 1-4-2-3-1, l'objectiu era jugar amb dos centrals per marcar la parella Longo-Sandaza, igualar el mig camp en un tres per tres i buscar la superioritat a les bandes on es trobava un jugadord del Girona, ahir Johan Mojica a l'esquerra i Pablo Maffeo a la dreta, per dos dels seus, a la banda dreta la parella Damián Suárez-Facundo i a l'esquerra Molinero-Emi Buendía.
El problema per als madrilenys va ser la gran efectivitat i precisió del seu rival en les accions d'estratègia ofensiva. A la primera acció de perill arribava el primer gol mitjançant una falta lateral molt ben executada per Àlex Granell, moviments d'engany per buscar un espai lliure a la zona del segon pal i deixar Kiko Olivas en acció d'u per u amb el seu marcador, el central va realitzar un moviment perfecte de desmarcatge i rematava de cap amb comoditat per obrir el marcador amb el primer de la tarda.
En la segona aproximació de perill arribava el golàs de Borja García mitjançant un llançament des de la distància originat per una falta executada amb molta picardia. Finalment a la tercera i consecutiva acció d'estratègia es repetia la falta lateral que provocava el penal de la sentència. Sergio Mora va agafar Kiko Olivas i el va fer caure dins l'àrea forçant una pena màxima que transformaria Granell. Per tant, un partit que es presentava igualat es decidia en tan sols quinze minuts d'inspiració gironina.
Tocava controlar
A la segona part, tot i tenir el partit sentenciat, la dinàmica continuava igual, la primera ocasió servia perquè un actiu Samuel Longo anotés el quart gol, l'efectivitat era màxima i l'objectiu del Girona passava per controlar el joc, poder donar pausa i evitar un partit d'anades i tornades on no hi havia res a guanyar.
L'equip està en un moment de la temporada on sap jugar amb la pilota i sense, porta el ritme quan és necessari i replega quan toca, sap augmentar la velocitat de la pilota i alhora donar pausa i calma al partit.
Mentalment i físicament l'equip es veu fort, la plantilla està compensada i es mostra molt competitiva, l'exemple el trobem en jugadors com Portu, Aday Benítez i Sebas Coris entre d'altres,q ue ahir es van quedar fora de l'onze inicial contra el Getafe.
Experiències viscudes
L'equip té molts jugadors que ja acumulen molts partits a les cames, jugadors que han viscut moltes situacions i alguns d'ells dins el propi club. L'experiència ha de servir, les vivències del passat a l'hora de la veritat han de ser útils per assegurar el futur.
Ahir es va deixar enrere un candidat a la lluita per l'ascens a Primera Divisió i seria molt important continuar amb la dinàmica guanyadora per afrontar el tram que queda de lliga. L'equip ja ha demostrat que és millor que els seus adversaris.
