Diu el tòpic, i sol replicar-ho Machín cada dos per tres, que quan no es pot guanyar, el millor és empatar. Una frase ben lògica i sense massa suc, però que té tot el sentit del món. Ahir hauria estat boníssim sumar els tres punts a l'Heliodoro Rodríguez López; hauria estat un cop al damunt de la taula del Girona, que tindria l'ascens gairebé a la butxaca. Però després de tot, d'haver vist com el Tenerife li capgirava un 0-2 i tenia opcions de vèncer, tancar el matx amb un 3-3 era per estar-ne satisfet. I així va deixar l'estadi el mateix Pablo Machín, qui deia tenir «sensacions contrariades» després d'haver viscut una autèntica muntanya russa durant poc més de 90 minuts, però qui resumia el botí amb una sola frase: «Més que un punt, això ha estat un puntàs».
Ho va ser perquè el Girona va salvar els mobles quan ho tenia tot perdut, perquè va ser davant 20.000 espectadors i perquè es va deixar a 8 punts un rival directe quan queda un partit menys perquè s'acabi la Lliga. «Ha estat un partit de poder a poder entre dos clars aspirants», deia Machín, qui parlava d'un «superequip» quan es referia al Tenerife, i qui no amagava que havia tingut la «sensació d'haver pogut guanyar» en un duel ben boig on hi va haver de tot. «Amb el 0-2 se'ns posava tot de cares», assegurava, assenyalant com a «clau» el minut 45, quan el penal de Ramalho «reforçava la moral» dels canaris i els «posava de nou en el partit». Després, no es va tallar ni un pèl quan va definir com a «tonto» el penal de Borja García que Ñíguez acabaria llançant a fora. Tot plegat, un 3-3 que «ens deixa satisfets». «El punt és molt bo independentment de si els rivals estan a més o menys distància», afegia.
Admetia també que el Tenerife els havia posat «súper complicades» les coses en una segona meitat en la que el Girona va viure «moments d'incertesa». Tot, però, per «mèrits» de l'equip canari i per la «por» que els havia entrat als blanc-i-vermells «a perdre alguna cosa» quan el marcador que se'ls havia posat tant a favor es capgirava. Això ho va justificar amb la possible inexperiència dels seus. «Nosaltres tenim força joventut i de vegades algunes situacions se'ns poden escapar», va dir.
Un cop afirmat que «no crec que ningú hagi estat capaç de fer tres gols en un camp com aquest» i de repetir que tenia la «sensació» d'haver pogut «guanyar», va explicar que havia vist una primera meitat «molt bona» del seu Girona, cosa que «demostra que podem competir a qualsevol lloc». És llavors quan va deixar anar la frase que ho resumia molt, valorant el 3-3 com un «puntàs» més que no pas un punt i res més.
Machín i l'àrbitre
Mentre alguns dels seus jugadors anaven valorant l'actuació de l'àrbitre a la zona mixta, assegurant que Díaz de Mera s'havia equivocat en més d'una decisió, Pablo Machín va optar per un discurs més correcte, sense voler-se mullar en excés. «Arbitrar és súper complicat», va arrencar, abans d'afegir que «tots som humans i ens podem deixar emportar per un ambient com aquest». Va dir el sorià que el col·legiat «ha mirat de fer-ho el millor possible» i que tot i que «no és gaire normal» xiular tants penals, si ho havia fet «és perquè ho ha vist clar». Sobre les targetes, algunes d'elles decisives per a la propera jornada del campionat (Eloi Amagat i Samuele Longo compliran cicle d'amonestacions, fet pel qual no jugaran contra l'UCAM; tampoc ho farà Pablo Maffeo, que va ser expulsat), el tècnic va explicar que «Maffeo diu que toca la pilota» i, sobre la que va veure Longo, va completar que «només sortir i per pràcticament res, li ha ensenyat la cinquena». «Aspiro que ho facin el millor possible perquè només d'aquesta manera s'impartirà justícia», afegia.
Un rival talismà per al tècnic
Amb el «puntàs» d'ahir, Pablo Machín segueix engreixant els seus bons números contra el Tenerife, un rival contra el que mai ha perdut des que és entrenador professional. No s'hi va enfrontar en la seva etapa al capdavant del Numància, però sí que ho ha fet unes quantes vegades amb el Girona, i sempre ha acabat sumant algun punt. Dels 7 duels, entre Lliga i Copa del Rei, el sorià ha estat capaç d'arreplegar 4 victòries i 3 empats. Dos dels triomfs, a més, han arribat a l'Heliodoro Rodríguez López. El primer, la temporada 13/14, amb un valuós 0-1 (va marcar Jandro, de penal) que va acostar els gironins a la permanència. Una temporada després (14/15), el Girona de Machín va repetir resultat. En aquella ocasió, el 0-1 va ser obra de Florian Lejeune.
