Setanta-un dies després, el futbol tornava a l'estadi de Montilivi, i com el 4 de juny en el duel davant del Saragossa, en què el Girona va certificar i celebrar l'ascens a Primera, ho va fer amb una gran festa que va comptar amb el Manchester City com a convidat d'excepció amb motiu del 41è Trofeu Costa Brava. El nivell del rival i les ganes de veure per primer cop la «nova» plantilla del Girona i les millores al camp abans de la imminent estrena a la Lliga, dissabte contra l'Atlètic, van despertar gran expectació entre l'afició, i també de molts turistes seguidors del conjunt anglès que van decidir visitar la ciutat aprofitant el partit.

El duel d'ahir era una prova de foc per al pla de mobilitat, amb restriccions d'aparcament i autobusos llançadores i per al dispositiu de seguretat que aquesta temporada s'habilitarà els dies que l'equip de Machín jugui a casa. La conclusió és que encara queda molt per millorar, sobretot a l'hora d'ordenar el desplaçament dels seguidors. Tres hores abans de començar el partit els carrers pròxims a l'estadi ja estaven tallats a la circulació, cosa que també va reduir l'aparcament a la zona. Al final del partit alguns usuaris van mostrar a través de les xarxes socials el seu malestar per les multes amb què la Policia Local va sancionar una cinquantena de vehicles mal estacionats al carrer Jocs Olímpics.

Tot i que era festiu, alguns bars de l'avinguda Lluís Pericot sí que van obrir, fet que diversos aficionats anglesos vestits amb la samarreta del City van aprofitar per dinar. A mesura que s'apropava l'hora del partit, els voltants del camp es van anar omplint de gent, mentre operaris de l'empresa encarregada de la instal·lació de les graderies supletòries treballaven per recollir els materials. Ahir només es va obrir la zona de Gol Nord i gairebé va quedar plena del tot.

Accés lent i amb llargues cues

A una hora i mitja de començar el matx els aficionats feien moltes preguntes sobre la compra d'entrades, cosa que ràpidament va provocar cues a les taquilles. La sensació de desinformació de la gent va anar augmentant, i fins i tot es van sentir xiulets i crits de protesta. Un cop oberts els accessos, els agents de seguretat registraven les bosses una per una, cosa que encara va endarrerir una mica més l'entrada. El camp va tardar més del que s'esperava a omplir-se, cosa que va obligar a endarrerir la presentació del «nou» Girona, fins que passant un minut d'un quart de sis de la tarda, i amb llargues cues a les portes i l'estadi a mig omplir, va començar l'acte de presentació de la plantilla. Els espectadors que seguien fora van fer saber el seu malestar amb una xiulada mentre els jugadors anaven desfilant per la renovada gespa de Montilivi.

A partir del moment que els futbolistes van entrar en escena tot va passar a segon pla i l'afició va voler animar els jugadors aplaudint-los a la seva sortida, especialment en els casos de Portu, Pere Pons, que hores abans havia renovat, i l'entrenador, Pablo Machín. En el torn de parlaments el capità Eloi Amagat va donar la benvinguda als seguidors assegurant que la temporada «serà històrica. Sabem tots els esforços que ha costat arribar fins aquí i treballarem dur perquè n'esteu orgullosos. Esperem que ens feu costat venint al camp». Per la seva banda Machín va sorprendre fent la part inicial del seu discurs en català per dir que «aconseguir la permanència ha de ser el nostre objectiu, serà segur un any ple d'alegries i moments difícils i necessitarem el vostre suport. Només demano que no deixeu mai sol l'equip».

Celebrant el bon joc i la victòria

La segona ovació de la tarda va ser per la sortida dels jugadors del Manchester City per fer l'escalfament, i posteriorment per l'equip local. Amb els primers acords de l'himne va quedar clar que la il·lusió que aquest any genera el Girona supera qualsevol contratemps, i participar de l'enfronatment animant i protestant cada acció, i després esclatant d'alegria amb el gol de Portu. Ja havia passat un quart d'hora, i encara hi havia aficionats comprant l'entrada a les taquilles.

A la segona part fins i tot hi va haver diversos intents de fer l'onada. Finalment va funcionar i va fer la volta al camp, i més tard van seguir un creuament de càntics per part dels diferents sectors del camp. El que va començar en caos va acabar amb alegria.