Ahir van volar tres punts de Montilivi contra el cuer en un partit que a manca de vint minuts per la finalització el Girona guanyava per dos a zero. Tampoc havia fet tan fins al minut setanta l'equip local per aconseguir un resultat tan favorable però un cop es va veure guanyador del partit es va relaxar, va desaparèixer i va regalar la victòria a un Alabès que va acabar jugant al límit i va creure en la remuntada. La derrota fa mal, ja que l'equip no va saber gestionar els minuts decisius i va permetre entrar en el partit al seu rival, per segona setmana consecutiva els adversaris dels gironins fan un gol decisiu quan l'àrbitre ja està preparat per xiular el final del partit. L'equip va perdre la identitat que el caracteritza, es va creure que el partit ja estava sentenciat i quan va rebre el primer gol ja no va tenir capacitat de reacció.

Sense ocasions en el primer temps. Girona i Alabès van protagonitzar una primera part molt previsible, sense assumir riscos en les zona d'iniciació del joc la gran part dels primers quaranta cinc minuts es van jugar al centre del camp. Els locals van sortir amb el sistema de joc habitual, amb la tornada de Bernardo Espinosa, que es va lesionar, a l'eix de la defensa i la recuperació al mig camp de Pere Pons l'onze inicial tornava ser pràcticament el de sempre. L'equip va mantenir la intensitat i la agressivitat defensiva dels últims partits, fet que indicava que els jugadors estaven mentalitzats i concentrats per un partit que al final va tenir trampa. L'equip del Pitu Abelardo no especulava en el joc i intentava pressionar la sortida de pilota dels gironins.

Un dels objectius era poder pressionar a dalt amb la idea d'evitar que els jugadors de banda del Girona tinguessin menys possibilitats de poder atacar. L'Alabés jugava un 4-4-2 amb quatre jugadors al mig camp de perfil més defensiu i treballador i dos davanters que tenien molta mobilitat. Tant Bojan Krkic com Munir El Hadaddi no són puntes de referència, són futbolistes que els agrada jugar entre línies i també córrer als espais, jugadors amb unes característiques que posen en dificultats als centrals a l'hora dels marcatges. Van estar bé a la primera part defensivament els tres centrals del Girona, molt ben posicionats en tot moment es van poder anticipar en varies accions. A mesura que avançava el partit, el Girona anava guanyant la possessió i el control del partit, ofensivament li faltava precisió en la passada, sobretot en la zona de creació i finalització ja que en la línia del darrera es mostrava més segur i no hi havia errades.

Les centrades arribaven des de molt lluny i la gran majoria de vegades l'avantatge era pel porter visitant Fernando Pacheco que es mostrava segur en el joc aeri. En alguns moments va faltar elaboració, la pressa de decisions no era prou correcte i la precipitació no afavoria la creació d'ocasions. El Girona tenia amplitud a bandes quan Mojica i Pablo Maffeo podien incorporar-se però li mancava profunditat entre línies ja que Portu i Borja Garcia podien jugar d'esquena a porteria però els costava girar-se per buscar l'àrea contraria. Un remat de cap de Cristhian Stuani va ser l'arribada més clara dels primers trenta minuts de partit. Al mig camp la superioritat numèrica era pels gironins, el quadrat que formen Pere Pons, Alex Granell, Portu i Borja Garcia era difícil de defensar pels jugadors de l'Alabés, Álvaro Medran i Tomás Pina havien de córrer molts quilòmetres per poder cobrir tot l'espai, el problema era que la circulació de pilota no tenia prou velocitat i s'esvaïen les possibilitats de desequilibri.

Semblava guanyat. A la segona part l'entrenador visitant anava buscant variants per poder millorar el rendiment del seu equip. Pitu Abelardo volia evitar el joc interior del seu rival, per això Ibai Gómez i Wakaso Mubarak van ajudar més en tasques defensives, van ajuntar-se al doble pivot per poder jugar més junts i dificultar el control del joc del gironins. Aquests moviments servien per donar solidesa al centre però donaven més llibertat als carrilers locals per poder atacar. Per part del Girona era molt important la recuperació ràpida de pilota, els de Pablo Machín jugaven dintre el camp del seu adversari i com que estaven ben situats per pressionar recuperaven de seguida i podien atacar constantment. La inspiració del golejador uruguaià del Girona tornava a ser una avantatge en un dia on era important poder dominar en el marcador, el gol de Cristhian Stuani servia per posar les coses al seu lloc i aportava la tranquil·litat necessària. Sense temps per refer-se els vitorians van rebre el segon gol molt ràpid, l'estratègia va funcionar i en una jugada de córner Juanpe va marcar el seu segon gol del campionat.

Burgui i Pedraza revulsius, Ibai Gómez golejador. Quan el partit semblava dat i beneit va saltar la sorpresa a Montilivi. Els canvis de l'entrenador visitant van donar aire a l'Alabés, primer va arribar l'entrada de Burgui per Bojan, l'ex-jugador de l'Espanyol va aparèixer i va participar perquè els seu equip guanyés profunditat entre línies, poc després Alfonso Pedraza, que va entrar a la banda esquerra per Wakaso, va marcar diferències en jugades individuals i de velocitat. El gol primer gol de l'Alabés semblava que serviria per tornar a activar als jugadors gironins, s'esfumava la sensació que amb el dos a zero el partit ja estava sentenciat i amb el resultat tan curt no es podien cometre errades.

En una mala sortida de Yassine Bounou en una jugada on als centrals encara els quedava feina per fer, el porter marroquí va cometre un clar penal, l'errada va significar l'empat. Amb el resultat igualat novament els jugadors locals van tornar a perdre el nord, el descontrol va servir perquè en un contraatac Ibai Gómez anotés el seu tercer gol en una nit que recordarà sempre més. Ja va anunciar Pablo Machin en la roda de premsa anterior a l'encontre de la dificultat que podia suposar guanyar a l'Alabés. La derrota d'ahir sumada a les lesions de Marc Muniesa i Bernardo Espinosa és especialment dolorosa i la oportunitat d'aconseguir arribar als vint punts es va esfumar. Ahir els jugadors vitorians van treure un plus de motivació i una entrega extra en un partit que quasi tenien perdut i al final l'Alabés va complir amb la dita; entrenador nou victòria segura.