Montilivi reviurà diumenge a Primera Divisió el duel entre Girona i Getafe, dos equips que la temporada passadava van protagonitzar un bonic duel per l'ascens fins a la penúltima jornada de Lliga. Ambdós estan signant una trajectòria calcada aquest començament de curs a la màxima categoria i estan empatats a 20 punts després de 15 jornades. El sistema de Machín se les haurà amb el segell Bordalás, tan efectiu com poc vistós i que sempre sol donar fruits.

Més d'un, més de dos i més de tres aficionats del Girona ja es van veure a Primera quan a la 28a jornada de la temporada passada el Girona va golejar el Getafe a Montilivi (5-1) en el millor partit del curs. «Intentarem entrar als play-offs i a veure si al Girona li ve la por escènica després de dos o tres anys quedant-se a les portes de l'ascens», deia al final del partit un dels capitans del Getafe, Juan Cala. Els de Pablo Machín distanciaven a 12 punts els madrilenys, tenien Tenerife i Oviedo a 10 i el Cadis a 11. « Restaven 14 jornades per endavant i molts punts en joc. La victòria al camp del Reus la setmana següent (1-2) encara aclaria més el camí de l'ascens per a un Girona que anava disparat i que ampliava el marge sobre els madrilenys fins als 14 punts. Tanmateix, no estava fet i aquell Getafe malferit que havia quedat estabornit a la gespa de Montilivi no només es refaria, sinó que avançaria Cadis, Oviedo i Tenerife i es convertiria en el gran rival dels gironins en la lluita pel segon lloc.

De la mà de la intensitat que imposava el tècnic José Bordalás i de la qualitat d'una plantilla de Primera, el Getafe va anar fent feia de formiga les 13 jornades posteriors per sumar 23 punts de 33 possibles i posar la por al cos a un Girona al qual li tremolaven les cames per tots costats. La sèrie de tres derrotes seguides contra Cadis, Oviedo i Rayo i l'ensopegada contra l'UCAM a Montilivi va permetre al Getafe situar-se a només 7 punts dels gironins a manca de 7 jornades. El Girona reaccionaria amb dues victòries consecutives davant Lugo (1-2) i Osca (3-1) a les quals els de Bordalás respondrien superant Saragossa (1-2) i Còrdova (2-0). El Getafe ja havia deixat enrere Tenerife i Cadis i el Girona no trobava la manera de desempallegar-se'n.

Restaven només 5 partits i el Girona disposava de 7 punts d'avantatge, més el goal average particular perquè havia guanyat al Coliseum Alfonso Pérez (0-2) a la primera volta. L'endemà que el Getafe perdés al camp del Sevilla Atlètic (2-1) els blanc-i-vermells van caure a València davant d'un Llevant ja ascendit (2-1). Tot continuava igual però amb una jornada menys. El Girona havia recuperat certa tranquil·litat però en el fons, el temor de perdre quelcom que durant tot l'any s'havia tingut al sarró no desapareixia. I menys amb els precedents tan recents de disgustos que havia patit l'equip. Els de Machín no serien capaços de superar un Alcorcón que agonitzava a Montilivi (0-0) i el Getafe ho aprofitaria per situar-se a 5 punts a manca de 9 per disputar-se. La inesperada derrota dels madrilenys al camp del Valladolid (1-0) va fer que el Girona disposés del primer match-ball per pujar directament a Tarragona. El Nàstic, amb l'aigua al coll, va evitar la festa remuntat el gol inicial de Maffeo (3-1) i va ajornar la celebració una setmana. Ja no es podia escapar. Amb 6 punts en joc i 5 d'avantatge més l 'average, el Girona en feia prou amb l'empat contra un Saragossa que també necessitava un punt per assegurar-se la permanència. Estava fet. La golejada del Getafe contra l'Almeria (4-0) de res va servir perquè el 0-0 el Girona a Montilivi contra els aragonesos impulsava els de Machín a Primera. Sense res en joc a l'última jornada, el Girona va perdre a Còrdova (2-1) i els madrilenys van empatar a Palma (3-3).