21 de gener de 2018
21.01.2018
At. Madrid11Girona
 

Un Girona sense impossibles

Un gol de Portu a la segona part iguala la diana inicial de Griezmann i dona un punt als de Machín al Wanda Metropolitano

23.01.2018 | 07:06

Un bon grapat de travesses i d´apostes on-line es va carregar el Girona ahir al Wanda Metropolitano. La il·lusió hi era i el somni de puntuar també, però durant la setmana la realitat és que eren ben pocs els que confiaven que l´equip pogués endur-se res de positiu de la visita a un dels tres grans equips de la Lliga. Semblava una utopia sí, però per a aquest Girona no hi ha res impossible. Ni puntuar davant tot un Atlètic de Madrid, el teòric rival del Barça en la lluita pel títol de Lliga. Els homes de Pablo Machín, en un exercici excel·lent de solidesa defensiva, maduresa i efectivitat va fer saltar la banca a l´estadi madrileny aconseguint-hi un punt històric i de molt de prestigi que els confirma, un cop més, com una de les grans revelacions de la Lliga. El gol de Griezmann (1-0) semblava encarrilar una còmoda victòria matalassera –Iraizoz va evitar el segon– però en una magnífica segona part, el Girona no només va impedir-ho sinó que va empetitir l´Atlètic a la mínima expressió. El gol de Portu va fer desbordar l´eufòria i de passada fer justícia a un partit en què els gironins, en la represa, van deixar en evidència els de Diego Simeone que, segurament, tenien el cap ja al partit de Copa de dimarts a Sevilla. L´1-1 al Metropolitano suposa una altra campanada del Girona aquesta temporada i s´afegeix al triomf contra el Reial Madrid a Montilivi. L´alegria amb què jugadors i tècnics gironins van ­celebrar el punt confirma que aquest equip no té ni límits ni impossibles.

A València, fa quinze dies, l'equip havia competit en un estadi històric i davant un dels grans de la Lliga. Malgrat que el resultat no va ser positiu (2-1), les sensacions i la manera de competir, sí. Ahir el repte encara era més gran perquè l'escenari encara imposava més i el rival era l'Atlètic, un dels tres grans de la Lliga i doble subcampió d'Europa les darreres temporades. Tot un examen de nivell per a un Girona envalentit després del 6-0 al Las Palmas que es plantava al Metropolitano amb l'objectiu de competir i donar guerra per veure si sonava la flauta. Tothom era conscient que poca cosa, per no dir res, hi havia a perdre ahir i per tant, qualsevol punt que es tragués de l'estadi madrileny seria glòria. La baixa forçada d´Stuani trastocava, i molt, els plans d'un Machín que només va tocar l'onze que havia golejat el Las Palmas amb l´entrada d´Olunga. De la seva banda, Simeone va donar descans a dos homes titulars com Gabi i Koke pensant en la tornada de la Copa del Rei dimarts al camp del Sevilla.

Un xut de Griezmann, que Bounou va atrapar amb dificultats, abans de complir-se el primer minut va ser el primer avís d'un Atlètic que semblava voler resoldre el partit per la via ràpida. Fidels al seu estil de joc, als matalassers no els importava cedir la pilota al Girona i que els de Machín la remenessin en àrees de nul perill. Així, els gironins van tenir possessions llargues de pilota però sense acabar-les amb penúltimes passades ni fer pessigolles a la defensa local. En canvi, en la primera oportunitat clara de gol local, l'Atlètic va estar a punt d'avançar-se. Ho va evitar Bounou traient una mà salvadora davant Correa després d'un ­contracop clar dels matalassers. A la segona, els matalassers ja no ­perdonarien. S'havia superat la mitja hora de joc i Bounou va dubtar a l'hora de sortir a buscar una pilota a l'esquena dels centrals. Això va permetre que Diego Costa cedís de cara per a Griezmann que, a porteria buida, no va perdonar.

Que els madrilenys s'avancessin, entrava al guió del partit i el Girona hi havia de saber conviure. Tot i això, els de Machín haurien pogut anar-se'n a la mitja part amb un altre marcador si Portu, en l´única acció de perill visitant, s'ho hagués cregut més i hagués engaltat bé la pilota. El seu xut, tou i centrat, el va atrapar sense cap problema Oblak en la primera intervenció del partit del porter eslovè. El Girona arribava a la mitja part amb un desavantatge mínim i l´ocasió de Portu, que havia clavat un bon ensurt a la parròquia local. Malgrat tot, els de Machín no havien inquietat fins aleshores els locals, que feien la sensació que en qualsevol moment podien prémer l´accelerador i tancar el partit. No seria així.

La represa començaria amb la novetat d´Iraizoz a la porteria, que va haver d´entrar per culpa del cop que va rebre Bounou en l´acció de l´1-0. Simeone, de la seva banda, reservaria al quart d´hora de joc Diego Costa i poc després Griezmann. L´Atlètic no canviaria la seva manera de jugar. Sense cap ganes de triangular, els matalassers esperaven l´error del Girona per sortir com bales. Així, un mal refús acrobàtic de Pons va acabar amb la pilota a peus de Carrasco que, sol davant Iraizoz ,va veure com el navarrès li guanyava la partida en l´u contra u. Va ser pràcticament l´única oportunitat local de la segona part.

Malgrat l´ocasió de Carrasco, el Girona començava a animar-se a avançar metres i a arriscar més en atac per veure què passava. Un llançament de falta d´Aday ben refusat per Oblak va ser el preludi de l´alegria gironina. En l´acció posterior, Bernardo va cedir de cap una pilota a l´olla per a Portu que, molt murri, es va avançar a tota la defensa per batre Oblak per baix. La banqueta gironina saltava d´eufòria mentre els jugadors ho celebraven al córner contrari. Els cap a 300 aficionats gironins desplaçats a terres madrilenyes es fregaven els ulls veient, incrèduls, com el marcador reflectia l´1-1.

El gol de Portu feia justícia al que es veia a la segona part, en què el Girona estava guanyant tots els duels a un Atlètic havia abaixat les revolucions. Això sí, restaven encara vint minuts mal comptats per resistir. Simeone treia al camp l´última carta, Vitolo, per intentar desnivellar el marcador. Un cop de cap de Giménez, botxí a Montilivi (2-2), a punt va estar de fer-ho. Els minuts passaven i els nervis estaven a flor de pell. Machín va apostar per Timor per contenir les envestides locals dels darrers instants. El públic feia estona que no ho veia clar. Amb tot, la pilota rondava massa l´àrea d´Iraizoz. A la banqueta del Girona patien. Però l´Atlètic, sense idees, sorprenentment inofensiu , no va trobar el camí del gol. L´empat era una realitat i el Girona esgarrapava un històric punt al Wanda Metropolitano.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema