Europa, però també un bon pessic econòmic, és el que es juga el Girona en els darrers nou partits de lliga. Amb la permanència a la butxaca ara el repte és intentar classificar-se per a la segona competició continental, una situació que també va lligada als ingressos de televisió, perquè la classificació final de cada equip també es té en compte a l'hora de fixar la quantitat. O sigui, que no és el mateix acabar cinquè o sisè, que fer-ho novè o desè. La diferència, fins i tot, pot ser de milions d'euros.
Amb l'entrada en vigor del Reial Decret que regula el repartiment dels drets televisius pels clubs de Primera i Segona Divisió es tenen en compte diferents factors. Són faves comptades: el 90% dels aproximadament 1.300 milions que es repartiran aquest curs van per als equips de la màxima categoria, i el 10% restant, per als de Segona. Del 90% que ingressaran els 20 clubs de l'elit, la meitat es reparteix a parts iguals, mentre que l'altre 50% va en funció d'una sèrie de variables. Aquests són la classificació històrica de les últimes cinc temporades (25%) i la implantació social que té cada entitat (bàsicament les audiències que genera i la seva ràtio de venda d'entrades i abonaments).
Laliga, a finals de la temporada passada, va fer un recordatori als clubs de Primera destacant que en funció de la seva classificació, podien tenir en joc més de sis milions d'euros entre 2017 i 2022. La patronal els recordava el nou sistema de repartiment i subratllava el barem que s'aplica en funció dels resultats esportius, en el 25% del repartiment que analitza aquest particular: el primer classificat rep el 17%, el segon un 15%, el tercer un 13%, el quart un 11% , el cinquè un 9%, el sisè un 7%, el setè un 5%, el vuitè, un 3,5%, el novè un 3% i el desè un 2,75%. Segons el repartiment, l'onzè ingressarà un 2,5%, el dotzè un 2,25%, la tretzè un 2%, el catorzè un 1,75 %, El quinzè un 1,5%, el setzè un 1,25%, el dissetè un 1%, el divuitè un 0,75%, el dinovè un 0,5% i el vintè, un 0,25%, que vol dir que els tres últims, a banda del greuge de perdre la categoria, amb prou feines veuran ni un ral en aquest capítol.
El còmput, a més, té present la classificació de les cinc temporades anteriors, amb diferent ponderació, que dona més valor a les més recents (35%, 20%, 15%, 10%, 10% i 10%).
L'altre 25%, inclòs en l'apartat d'implantació social, valora les audiències, abonats i taquilla de cada club, així com les seves instal·lacions i el valor que aporta a la Lliga. El Girona disposa ara d'un estadi, Montilivi, amb capacitat per a 13.500 aficionats. I també ha crescut en abonats, ara aproximadament uns 9.000. Aquest aspecte beneficia bàsicament els dos grans, Barça i Madrid, perquè a banda de ser els que mouen més seguidors i disposen d'un estadi amb més capacitat, també en l'aspecte televisiu representen les audiències majoritàries.
La temporada passada, encara a Segona, el Girona va rebre 6,7 milions gràcies a la televisió. Aquest curs la previsió és que en pugui ingressar uns 40, una xifra similar a la que van ingressar entitats com l'Eibar o el Leganés el curs anterior a la màxima categoria. Els madrilenys són un cas força similar al dels gironins, perquè també s'estrenaven a la categoria per primera vegada a la història. Com és facil d'intuir, Barça i Madrid van ser els clubs que van rebre la major pluja de milions: els blaugrana, 146,2, i els madridistes, 140,1. Una bona classificació al final d'aquesta temporada també permetria al Girona optar a obtenir més diners l'any que ve, a banda del prestigi que li donaria poder jugar a Europa.
El Reial Decret especifica també que els equips de Segona rebran un 10% del total que hi hagi a repartir, del qual un 70% es distribuirà a parts iguals mentre que el 30% restant també tindrà en compte la classificació (només d'un any enrere), les audiències i el nombre de socis. Com és obvi, la diferència entre militar en una categoria o l'altre, Primera o Segona, no té color. El curs passat els equips que més diners van ingressar per la televisió van ser Rayo Vallecano (9), Getafe i Llevant (8,7 milions), entre quatre i cinc vegades menys que els més pobres de Primera, el Leganés i l'Alabès, que va veure'n 39,3.
Les obligacions dels clubs
Fins aquí la part dels ingressos, perquè el Reial Decret que dicta com ha de ser el repartiment dels diners de la televisió també posa obligacions (en forma de pagament) als clubs. Dels 6'7 milions que li van tocar al Girona el curs anterior, en va haver d'abonar 500.000 euros. És el que segons l'article sisè busca contribuir «a millorar la promoció i el funcionament de la competició». Per això totes les entitats que militen a la LFP han de fer uns pagaments, unes obligacions, per tal d'omplir diverses bosses.
Un 3,5% servirà per finançar el fons de compensació per aquells equips que baixin de Primera a Segona i de Segona a Segona B (al seu moment el Llagostera va rebre uns 1,2 milions). La Federació Espanyola s'emporta un 2% que va dedicat al futbol aficionat (a partir de Segona B) i a la Copa del Rei i la Supercopa. El Consell Superior d'Esports (CSD), una altra de les parts implicades, es queda un altre 1% per ajudar esportistes d'alt nivell d'altres disciplines, mentre que la Lliga també s'endú un 1% per promoure la competició professional de futbol.
LaLliga és ara a punt de posar a licitació els drets per les temporades 2019/20, 2020/21 i 2021/22, amb el desig d'intentar arribar als 2.000 milions per curs a repartir. Ja comencen a sentir-se veus de les grans operadores com Movistar o Orange que denuncien la bombolla del futbol i amenacen de no competir. De moment per la campanya que ve tot seguirà igual, en la Lliga: beIN té els drets de 8 partits, un anirà en obert per Gol i l'altre serà l'escollit per Movistar Partidazo. El que canviarà serà la Lliga de Campions, que com l'Europa League des d'aquest curs, només es podrà veure en pagament.
