os equips que la temporada passada estaven a la Segona Divisió s'enfrontaven en uns moments de la lliga on tots dos conjunts aspiren a assolir objectius oposats. Mentre els locals ja han deixat enrere la idea de la salvació i miren la zona mitjana alta de la classificació, els visitants encara necessiten punts per poder evitar el descens. Gironins i valencians van protagonitzar un partit molt igualat en què qualsevol dels dos va tenir ocasions per poder emportar-se els tres punts. Al final l'empat va ser el resultat més just en un matx on totes dues esquadres van tenir fases de bon joc i de domini. Per al Girona la victòria era molt important ja que li hauria permès continuar amb la dinàmica guanyadora en què està immers quan juga davant la seva afició; en cas que guanyar no hagués estat possible també era important no perdre i continuar sumant punts.

Un Llevant ordenat. Amb Paco López a la banqueta els valencians han canviat la dinàmica negativa que els acompanyava durant els últims mesos de competició. El nou entrenador arribava a Girona amb sis punts aconseguits de sis possibles i donant continuïtat a la idea de joc que havia implantat en les jornades del seu debut. Amb un 4-4-2 molt clar i amb molts jugadors de perfil ofensiu sobre la gespa el tècnic visitant va voler demostrar en tot moment que venia a guanyar el partit. L'objectiu del Llevant era pressionar al seu adversari i condicionar-lo en el seu joc. El Girona va tenir problemes a la zona d'iniciació. Com que Emmanuel Boateng i Roger Martí avançaven molt la seva posició anant a buscar als centrals locals, el porter Yassine Bounou es veia obligat tota l'estona a abusar del joc directe. Al centre del camp la parella formada per José Angel Campaña i Lerma aportaven molt equilibri. El primer era l'organitzador del joc, movia la pilota amb criteri i posava bones passades cap als seus companys. El colombià aportava equilibri defensiu, ben col·locat al centre s'encarregava de la recuperació de la pilota evitant les sortides al contracop dels gironins. A les bandes Jason i José Luis Morales pensaven més en les tasques ofensives que no pas en les ajudes defensives, fet que també condicionava als carrilers del Girona per poder atacar amb més llibertat de moviments. L'equip entrenat per Pablo Machín va començar a generar perill quan va aparèixer Portu. El mitjapunta del Girona aprofitava els espais a l'esquena del lateral Coke per sorprendre en velocitat; de fet els tres primers córners del partit favorables al Girona van venir de la mateixa manera.

pARTIT DE PACIÈNCIA. A la primera part era important no perdre el ritme al partit. A diferència dels últims duels disputats a Montilivi, on el Girona havia marcat molt aviat, ahir era més complicat arribar a la porteria defensada per Oier Olazábal. Li va costar molt entrar en joc a Cristhian Stuani. L'uruguaià va estar molt vigilat pels centrals que el marcaven i en molt poques accions va poder aguantar pilotes amb la finalitat d'ajudar els seus companys. Borja García va participar entre línies però tampoc va disposar d'ocasions clares i Portu, que va entrar en joc a l'inici, es va anar apagant a mesura que també ho feia l'equip. A l'inici del segon temps van arribar les oportunitats per al Girona. Després d'un gol impressionant d'Àlex Granell, el golejador del Girona va tenir una ocasió claríssima per poder sentenciar el partit. En aquest cas, Stuani va impactar malament la pilota, que va sortir fora a l'esquerra d'Oier. Sens dubte van ser els millors minuts dels locals que fins aquell moment havien tingut la paciència necessària per mantenir-se dins el partit i fer el més difícil: avançar-se en el marcador.

PROBLEMES A L'ESQUENA DELS CENTRALS. Els moviments en diagonal de fora cap a dintre dels dos jugadors de banda i els desmarcatges de Boateng a l'esquena dels centrals van portar molts problemes a la defensa gironina. Ja a la primera part una bona acció ofensiva del Llevant va servir perquè el davanter ghanès del Llevant disposés d'una acció molt clara davant Bounou. Boateng va realitzar un desmarcatge que va sincronitzar molt bé amb la passada i sol davant el porter va enviar la pilota al pal en una acció que hauria avançat al seu equip en el marcador. En una acció similar i després d'una internada pels passadissos interiors, Morales va realitzar el gol de l'empat. Aquests desmarcatges porten molt perill quan el posseïdor de la pilota no té oposició. Si la passada es pot filtrar de forma neta l'avantatge és pel davanter que es desmarca de cara a porteria, en aquest cas la defensa del Girona va cedir massa espais i en lloc de recular enrere per evitar el perill es quedava parada en una zona on no podia defensar amb seguretat.

el gol de l'empat va fer mal. L'avantatge d'un sol gol no era suficient i amb l'1-0 el Llevant no es va desorganitzar. Els jugadors van mostrar en tot moment que estaven concentrats i que creien en la possibilitat de treure algun punt de l'estadi de Montilivi. Els futbolistes de Paco López van tornar a dominar el centre del camp i amb el control de la pilota del seu costat van ser capaços de crear ocasions. El gol de Morales va suposar un cop per als gironins que, lluny de refer-se i buscar la victòria, van quedar-se al seu propi camp tot esperant a l'adversari. Ahir li va faltar un punt de reacció a l'equip. Amb encara temps per endavant, no va tenir el control en els minuts finals. El tècnic local va donar entrada al Choco Lozano i també a David Timor amb la idea de canviar el dibuix i acabar amb dos davanters centres sobre la gespa però no va ser suficient. Novament l'esforç dels futbolistes va ser enorme. Sense fer un bon partit en l'àmbit col·lectiu van tornar-se a implicar en les tasques d'equip i van demostrar que a Montilivi és difícil que algun conjunt els pugui guanyar. Ara cal pensar en el proper rival. Serà diumenge vinent a l'estadi d'Anoeta davant la Reial Societat. Un enfrontament on aniria molt bé poder tornar a sumar per poder rebre d'aquí uns dies el Reial Betis amb la moral intacta.