15 de juny de 2018
15.06.2018

La llavor del millor Girona es retroba 10 anys després

Festa de celebració del desè aniversari de l'ascens a Segona A

15.06.2018 | 10:25
La llavor del millor Girona es retroba 10 anys després

El millor Girona en 88 anys d´història està consolidat a Primera i mira el futur amb il·lusió, integrat en una potència del futbol mundial com és el City Football Group; una tanda de penals, mentretant, condemnava diumenge passat el Ceuta a competir, una temporada més, a Tercera Divisió, després que la seva eliminatòria d´ascens contra l´Oriola quedés igualada i s´hagués de resoldre des dels onze metres a Murube. Un abisme separa, una dècada després, dos clubs que el 15 de juny de 2008 es podien mirar d´igual a igual. Aquella tarda de fa 10 anys pugnaven a Montilivi per una plaça a Segona A. L´anada (0-0) ho havia deixat tot per resoldre. I la història va somriure als gironins, que no van desaprofitar l´oportunitat. Ahir molts d´aquells protagonistes es van retrobar en un dinar al Siloc organitzat pel club amb la idea de fer un reconeixement a la plantilla de l´ascens i a la que un parell de mesos després tornava a Segona, mig segle després. Com deia el tècnic de l´època, Raül Agné, allò va ser «el primer pilar» per explicar la brutal transformació que ha patit un club que ara competeix a l´elit del futbol espa­nyol.

Va ser una jornada d´emocions. I no és un recurs fàcil per omplir paper. Hi va anar, de la plantilla que va pujar, Migue, l´autor del gol de l´ascens i el futbolista que encara avui continua sent el que més partits ha jugat amb el Girona en aquesta etapa al futbol professional; i també Eloi, Matamala, Ramos, Santi Asensio, Jordi Xumetra, Jose, Sergi Raset, Arnal (que unes hores abans havia sigut presentat com a nou director esportiu del Nàstic), Rangel i Joel Múrcia. Tampoc s´ho van perdre els tècnics Raül Agné i Arnau Sala, que aprofitant l´aturada de la lliga xinesa, on ara dirigeixen el Nei Mongol, de la Segona Divisió, van poder assistir a l´àpat, ni el preparador físic Toni Masferrer, ni el fisioterapeuta Ernest Esteve, ni el qui era director esportiu, Javi Salamero, que ara entrenarà el Palamós, o el preparador de porters, Quim Ferrer, i el massatgista Juan Carlos Gallego. En representació de la directiva de fa una dècada hi van anar Ramon Vilaró, Jordi Miró i Pitu Rigau. L´aleshores president es va excusar, tot i que el destí va fer una picada d´ullet: el brindis es va regar amb cava de la marca Mas Gusó.

Tots van mostrar-se agraïts al Girona «per haver-se recordat d´aquesta colla que és l´origen d´on és ara el club», va dir Agné, un dels que més abraçades va repartir. Eloi, per la seva banda, apuntava que «tornar a juntar aquesta gent és molt emocionant. Jo i els meus companys no hauríem viscut aquests darrers grans anys del Girona sense aquell ascens de fa una dècada». Encara recorda el dia del partit amb el Ceuta, en un Montilivi «molt diferent al d´avui, però amb una entrada de públic espectacular.
Va ser una jornada importantísssima per a tot l´equip, era el pas definitiu per posar-nos de ple al futbol professional i segurament cap de nosaltres ens podíem imaginar aquell dia on estaria avui el club».

Migue, un dels artífexs de l´homenatge d´ahir juntament amb l´àrea social del Girona, també va ser un dels grans protagonistes del dinar. Encara segueix en actiu, amb el Sabadell a Segona B, i se´l veia il·lusionat de poder retrobar excompanys a qui no veia des de feia temps. «Aquell equip era una pinya. Érem conscients que si no pujàvem el club desapareixia o que no li passaria res de bo perquè havíem estat molt temps sense cobrar. Al final ho vam aconseguir», destacava. Agné, del partit, només té al cap el gol de Migue «i que l´afegit no s´acabava mai, tot i que després he tornat a veure´l molts cops i tampoc es va allargar tant. Quan va xiular l´àrbitre vaig saltar al camp i el primer que em vaig trobar va ser en Matamala plorant d´alegria».

Efectivament, com deia Agné, «allò va ser el primer pilar per al Girona d´avui, després de molts anys a Segona, primer amb patiments per salvar-se, després amb anys molt bons, i els últims més a prop de Primera que res més. I al final, fer les coses ben fetes va acabar donant al club una cosa que fa 10 anys hauria sigut absolutament impensable».

Al dinar també hi van anar d´altres futbolistes històrics com Felipe, que ha estat diverses etapes al club. El curs 2005/06, amb Domènec Tor­rent d´entrenador, no va poder celebrar l´ascens a Segona B perquè els va eliminar l´Eldenc. Sí, en canvi, que era a l´equip del curs passat, que va festejar el salt a Primera. Jugador del Sabadell, «ara segueixo el club com un aficionat més, content pels seus èxits». Felipe també va jugar al Girona que va redebutar a Segona Divisió (2008/09). D´aquella època també hi eren David Sánchez, Gabri, Manga, Ivan Gómez i Òscar Álvarez. El club va estar-hi representat pel president, Delfí Geli, el director general, Ignasi Mas-Bagà, i Albert Mateos, de l´àrea social. A més també hi van anar una representació dels veterans com Eugeni Bou, Toni Soler, Paco Montes, l´exdelegat Juli Rentero, i l´actual, Javier Galiano.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema