Muniesa, lligat i anunciat. Mojica, tot acordat a l'espera de ser oficial. Però en vindran més. És necessari i indispensable, perquè tot i comptar amb el gruix de l'última temporada, el Girona necessita reforços com l'aire que respira per dibuixar una plantilla prou competitiva i aspirar així a salvar de nou la categoria. Fa temps que Quique Cárcel hi treballa, que pentina el mercat. Tot va quedar aturat per buscar el nou entrenador, però ara que el problema ja està resolt, el club s'hi ha tornat a posar. Una de les moltes carpetes que la direcció esportiva té al damunt de la taula i que vol tancar com més aviat millor és la de Roberto Rosales. El jugador del Màlaga interessa. És un fet. I ja no ve d'ara. Machín va autoritzar la seva arribada i el Girona va anar per feina per intentar-lo convèncer. El veneçolà, un lateral dret amb experiència a Primera (quatre temporades al Màlaga i més de 100 partits de Lliga ho avalen), té bastantes ofertes. Vol sortir, perquè no té ganes de jugar a Segona A. I tot i agradar a l'estranger, la seva prioritat és quedar-se a Espanya.
El Betis fa temps que li segueix el rastre; també el Girona, que sembla que ho té més avançat. Existeix un preacord amb el jugador, però l'operació resta encara d'alguns serrels que s'han de pulir. Primer, cal acordar un preu. Des de Montilivi no es vol pagar la totalitat de la clàusula i a Màlaga tampoc hi posaran massa pegues perquè surti, com a molt, per una xifra al voltant dels tres milions d'euros. L'adeu de Machín al Sevilla, però, obliga a superar un altre obstacle. Perquè Rosales acabi vestint de blanc-i-vermell, necessita el vistiplau d'Eusebio Sacristán. A dia d'avui, la plantilla resta òrfena d'un carriler dret, posició en què només s'hi podria encabir Aday, més acostumat a jugar per l'altra banda.
