01 de juliol de 2018
01.07.2018

Eloi Amagat: Un seguidor des de la distància

03.07.2018 | 07:04
Eloi Amagat

Futbol. Eloi Amagat és des d'avui un agent lliure en busca d'un nou destí per continuar una carrera futbolística que l'ha tingut vinculat nou temporades (les sis últimes seguides) al Girona. L'únic futbolista que ha jugat amb el club a Primera, Segona A, Segona B i Tercera ja n'ha quedat desvinculat.

Una estranya sensació haurà envaït aquest matí Eloi Amagat. Després de sis temporades seguides al Girona, per un total de nou en diverses etapes, l'únic futbolista de la història que ha defensat els colors blanc-i-vermells a Primera, Segona A, Segona B i Tercera és, des de la passada mitjanit, un agent lliure que, als 33 anys, busca destí per continuar la seva carrera futbolística fora de Montilivi. Eloi, que el curs passat, a Primera, només va tenir una aportació testimonial en dos partits, contra el Leganés i el València, sabia des de fa temps que no continuaria al Girona. Se'n va poder acomiadar per la porta gran en la penúltima jornada de lliga, el maig passat, després de jugar els últims minuts del partit contra el València. Finalment, amb l'inici avui de la nova temporada 2018/19, l'adeu d'Eloi ja és una absoluta realitat. A partir d'ara serà un seguidor més des de la distància, com reconeixia divendres en la seva participació al Campus del seu amic Àlex Granell al costat d'aquest i Pere Pons.

Han estat nou temporades, dues a Segona B (2004/05 i 2007/08, vivint un descens a Tercera i un ascens a Segona A), una a Tercera (2005/06, perdent la promoció contra l'Eldenc), cinc a Segona A (2012/13, 2013/14, 2014/15, 2015/16 i 2016/17, culminades amb l'ascens a l'elit després dels disgustos d'Almeria, Lugo, Saragossa i Osasuna) i una darrera a Primera (2017/18), on va tenir una aportació testimonial tot i que pel seu paper de capità i el seu caràcter guanyador mantenia una gran ascendència dins del vestidor. Va debutar amb el primer equip el 28 d'octubre de 2004, amb tot just 19 anys, fent el gol que classificava el Girona per als setzens de final de la Copa en superar el Vila-real (de Primera Divisió) per 2-1 sobre la botzina, quan el partit s'encaminava a la pròrroga. I camí dels 14 anys després d'aquella fita se'n va acomiadar el 12 de maig passat jugant els darrers minuts del duel contra el València, de lliga, que va servir per tancar la temporada de l'històric debut a Primera davant l'afició. Eloi va ser el protagonista principal de la posterior festa per celebrar una permanència assolida des de moltes setmanes enrere. Precisament aquell dia també s'acomiadava de Montilivi Pablo Machín, però encara no se sabia, en ple serial sobre la seva continuïtat que finalment va acabar amb la seva marxa al Sevilla uns dies més tard.

Buscant equip

Eloi Amagat s'ha de centrar ara a buscar un nou destí per a la seva carrera. «Estem treballant de cara a la temporada que comença», explicava divendres des del Collell, abans d'afegir que quan li van comunicar que no li renovarien el contracte «van ser setmanes una mica mogudes, amb moltes emocions. És una decisió que estava assimilant tot i que jo no l'hauria triat perquè m'hauria agradat retirar-me al Girona. Però la temporada passada el rendiment no ha estat adequat i, acabant contracte, podia esperar que seria el meu adeu», va afegir.

Això sí, no perd la il·lusió: «Estic amb ganes de trobar algun destí que m'il·lusioni per recuperar la motivació que potser he perdut aquesta darrera temporada pels pocs minuts de què he disposat». No descarta sortir a l'estranger ni intentar fer-se un lloc a Segona. Sobre la taula també té una proposta de l'Olot, de Segona B, que el voldria incorporar com a pal de paller de l'espectacular selecció gironina que està formant de cares al nou curs. Eloi, que no mostra cap rancor cap al Girona, està convençut que «el Girona es consolidarà a Primera Divisió aquest any» i assegura que «em formaré i prepararé per tornar al meu club en qualitat de no sé què en un futur». No és, per tant, el seu un comiat. És un fins aviat.

Han estat 184 partits els que ha jugat amb el Girona durant tota la seva àmplia trajectòria al club, 192 amb els de Copa, temps suficient com per robar el cor dels aficionats i col·locar-se en el top ten de futbolistes de la darrera dècada, des del retorn al futbol professional.

Eloi va viure en primera persona l'ascens contra el Ceuta a Segona i tot i no tenir lloc en l'equip que va tornar a la categoria de plata mig segle després (va acabar al Llorca i, més tard al Llagostera), el 2012 va tornar a tenir l'oportunitat de jugar a Montilivi, debutar a Segona i acabar-hi vivint l'ascens a Primera, a banda també de permanències agòniques com les de la temporada 2013/14. Una victòria contra el Deportivo en el darrer partit de lliga d'aquella temporada (3-1) va certificar el miracle de Pablo Machín, que havia arribat uns pocs mesos abans i va aconseguir revifar un bloc que tenia un peu i mig a Segona B. Eloi va ser un dels protagonistes fent un golàs que significava el 3-0 provisional i que duia la tranquil·litat definitiva a Montilivi. El Girona, que havia acumulat 23 jornades seguides en descens, aconseguia escapar-se'n sobre la botzina. Aquell és un dels 9 gols que Eloi ha marcat de blanc-i-vermell durant la seva estada. Una altre de les seves dianes més sonades va ser un any abans (2012-13) al camp del Guadalajara. L'1-5 definitiu, obra seva en l'últim minut, és digne de col·leccionista amb un magistral xut per l'escaire.

Eloi era l'únic jugador de la plantilla que va acabar ahir el contracte amb el Girona, a banda dels que hi estaven cedits i que han retornat als seus clubs d'origen. Mentre ell cerca un nou destí a Montilivi aquesta setmana s'han concretat dues operacions de compra, ja esperades, com les de Muniesa i Mojica, amb l'Stoke i el Rayo, respectivament. Però el ball tot just acaba de començar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema