S'ensuma fitxatge a Montilivi. S'ha fet esperar, i molt, fins al punt que la paciència d'alguns aficionats ja arribava al límit. Finalment, la porta d'entrada és a punt d'obrir-se. Una alegria per a l'entorn, que començava a patir; i també per al cos tècnic que lidera Eusebio Sacristán, que veurà així com s´engreixa una plantilla que disposa de pocs efectius per encarar una temporada més que exigent a la màxima categoria del futbol estatal. La cara nova en qüestió serà la de Patrick Roberts, un jove i prometedor extrem anglès de 21 anys que aterrarà a Montilivi cedit pel Manchester City. Serà el segon préstec d'aquest estiu, després del d'Aleix Garcia, que repeteix experiència.
Una peça que servirà per reforçar l'atac blanc-i-vermell, encara orfe d'efectius com en alguna altra posició. Roberts, internacional sub21 amb el seu país, és un jugador de banda que pot actuar tant a l'esquerra com també a la dreta -a cama canviada, i on més se'l sol veure-. Tot i la seva joventut, ja s'ha guanyat el sobrenom del Messi anglès, a part de col·leccionar una vuitantena de partits oficials amb el Celtic escocès, on hi ha estat durant dues temporades i mitja. Allà, convertit en un dels ídols de l'afició, també ha marcat 18 gols i ha repartit un total de 26 assistències.
Sense cabuda al primer equip del City, club amb el qual té contracte fins el 30 de juny del 2020, sabia que aquesta temporada hauria de marxar de nou cedit. El Celtic trucava una vegada més a la porta, però finalment ha preferit canviar d'aires i provar una lliga més exigent i competitiva. La setmana passada tenia un peu al Huddersfield, però al final se'n va desdir. Ni aquí, ni tampoc allà. Després de rumiar-s'ho, de parlar amb el club i de valorar totes les opcions -perquè n'ha tingut unes quantes al damunt de la taula- s'ha decidit per un Girona que ja fa temps que li va al darrere. A França, el volien equips com el Rennes, Girondins de Bordeus i Saint-Étienne; l'ha motivat més marxar cap a Montilivi i competir contra Barça, Reial Madrid i companyia.
Forjat al Fulham, on va arribar ben jove al primer equip, va despertar l'interès del City, que va pagar fins a 7 milions d'euros pel seu fitxatge, l'estiu del 2015. Amb el conjunt de Manchester ha tastat la Premier League (només 4 minuts) i la Copa (un parell d'aparicions). Més bagatge ha agafat amb el Celtic, competint fins i tot a la Lliga de Campions.
Promet i de qualitats no li'n falten, però no tot són flors i violes. L'última temporada va estar marcada per les lesions. Cosa del passat, encara que van obligar-lo a jugar menys partits dels que li hauria agradat. A l'octubre va estar fora de combat durant tres setmanes; després, un problema a la cuixa el va tenir tres mesos aturat.
La seva cessió pel Girona s'hauria de fer oficial avui i en breu s'incorporarà als entrenaments d'Eusebio Sacristán. La idea és que agafi els conceptes i el ritme de treball el més ràpid possible per poder estar a disposició del cos tècnic com abans millor. Jugant amb un 4-3-3, el dibuix que ha acabat guanyant la partida a la idea d´apostar per tres centrals i dos carrilers, Roberts s´adaptaria a les mil meravelles en una de les dues bandes d´atac, on ara hi tenen el lloc assegurat Portu i Borja García. També pot actuar com a mitjapunta, sempre i quan Eusebio decideixi variar el dibuix.
Douglas Luiz i Brahim Díaz
Roberts pot ser que no sigui l´últim jugador del City que aquest estiu acabi cedit al Girona, una fórmula que s´ha anat repetint al llarg d´aquests darrers anys. Amb encara peces per completar el trencaclosques, a Montilivi es pentina el mercat tot buscant reforços. Des de Manchester encara han de col·locar alguns futbolistes que no tenen cabuda al vestidor de Pep Guardiola. Un d´ells és Douglas Luiz. Al migcampista brasiler se li va denegar el permís de treball a Anglaterra la setmana passada; el City comptava amb ell, però ara, davant aquesta situació, li ha de trobar un destí. El Galatasaray ha preguntat per ell; hi està bastant interessat. No és l´únic pretendent. A Girona també el volen, malgrat l´experiència de la passada temporada. Amb Machín va jugar ben poc: 295 minuts a la Lliga repartits en 15 partits i un parell d´aparicions a la Copa del Rei. Cap gol, ni tampoc cap assistència. Cal veure també si Douglas vol tornar, encara que amb el canvi de cos tècnic s´ho pot prendre com una segona oportunitat.
Bastant difícil és que qui acabi venint a Montilivi sigui Brahim Díaz. Precisament, un dels futbolistes que més agraden al director esportiu, Quique Cárcel. Se l´ha intentat pescar durant l´estiu, però el jugador no ha volgut canviar d´aires. Vol triomfar al City i sembla que Guardiola hi compta. No per ser titular indiscutible, però sí per donar-li minuts. Acaba contracte l´any vinent. Ell demana renovar i les converses van per bon port. Tant, que en els propers dies o setmanes es podria tancar l´acord. Si això passa, caldrà veure si amb més anys de contracte i una certa estabilitat, Díaz s´ho mira des d´una altra perspectiva i acaba acceptant la seva cessió al Girona. Una situació que, a dia d´avui, és força improbable que passi.
