Quatre jornades de lliga i, a Sevilla, Machín ja les comença a passar magres. Les dues darreres derrotes -una, contra el gran rival de la ciutat i l'altra, aquest cap de setmana a casa contra el Getafe- ja han obert el bagul de les protestes de l'afició del Sánchez Pizjuán. Si bé és veritat que la parròquia sevillista està enfadada de fa temps i per això les protestes en general es dirigeixen més cap a la figura del president José Castro que cap a la banqueta, que serà la pròxima estació si els resultats i el joc no milloren.
Però encara n'hi ha una de més bona, i és que aquest mateix cap de setmana el Wanda Metropolitano ja s'ha atrevit a xiular Simeone. Bé és veritat que, en quatre jornades, els matalassers només han sumat cinc punts i que en el darrer partit en varen salvar un en el descompte davant de l'Eibar. Però per molt que això sigui així, i que res tingui a veure amb les expectatives inicials, xiular el tècnic que ho ha aconseguit pràcticament tot en els darrers anys semblaria pel cap baix poc assenyat, si no fos que parlem de futbol.
I, mentrestant, un Girona FC de qui hem sabut aquesta mateixa setmana que té el quart pressupost més baix de la lliga per fer la seva plantilla, ja ha encadenat dues victòries seguides i s'ha situat amb puntuació de places europees. Com aquell qui no vol la cosa i malgrat el que alguns deien després de l'empat inicial contra el Valladolid i la derrota contra el Real Madrid en les dues primeres jornades.
O sigui, que hem de considerar-ho tot en ordre. Eusebio ha entrat amb bon peu, els seus canvis de defensa li han funcionat bé, l'equip ha agafat la moral dels guanyadors i ara només caldria seguir avançant per la lliga amb la mateixa fiabilitat.
Però no oblidem que això és futbol, i que d'aquí a dos mesos a Pablo Machín li poden estar oferint la Giralda perquè renovi, a Simeone li poden agilitzar l'estàtua que ja es mereix i que, per contra, Eusebio pot estar amb l'aigua al coll. Perquè d'això i del nerviosisme accelerat que provoquen els resultats va aquest joc.
