No es concep, llevat comptades excepcions, que un equip, qualsevol, sigui capaç d'aconseguir el seu objectiu sense haver-se fet fort al seu propi estadi. Jugar com a local, sobre el paper, sempre aporta un plus. Pel terreny de joc, per tenir l'afició al teu costat o pels motius que siguin. Curiós és el cas del Girona. No de sempre, sinó d'uns anys cap aquí. Ha demostrat que, tot i que Montilivi sempre li ha donat punts, també ha sabut trobar-se còmode fora de casa. A vegades, més fins i tot que no quan li toca jugar a casa. Estrany, sobretot per a un club teòricament petit si es compara amb la resta, ara a Primera, i també amb d'altres gegants -per història o pressupot- quan encara militava a Segona. Amb Pablo Machín al càrrec hi va haver moments en què els gironins li treien més suc a això de ser visitants que no pas actuant a l'estadi. La història es comença a repetir amb Eusebio. Això acaba de començar, però a dia d'avui el Girona se'n surt més a domicili que no pas a Montilivi.

Primer, toca repassar els números. A fora fan prou patxoca. Per començar, l'equip s'hi manté invicte. Una condició que comparteix només amb quatre clubs més de la categoria. Victòria a Vila-real (0-1), i empats al Camp Nou (2-2) i l'Alcoraz (1-1) per haver aconseguit 5 punts de 9 possibles. És, a aquestes alçades, el desè millor visitant de la Primera Divisió. Des que l'equip va fer el salt al futbol professional, l'estiu del 2008, que tot just arriba al tercer cop en què no perd cap dels tres primers partits que ha jugat fora. També ho va fer la temporada 2014/15, a Segona i amb Machín a la banqueta. Aquell cop es va imposar al camp de l'Alcorcón (1-2) i va sumar punts als estadis de l'Sporting (1-1) i Numància (2-2). L'altre precedent és el del curs 2009/10. En aquella ocasió, però, el botí va ser més escàs. Tres empats. Això sí, sense perdre: 1-1 a Tarragona, 2-2 a Anoeta i 2-2 al camp de l'Osca.

No vol dir, però, que l'actual sigui el millor balanç com a forani d'aquests darrers anys, entre Segona i Primera Divisió. En puntuació, el superen dos casos. El dels cursos 2015/16 i 2013/14. En el primer, també amb Machín, es va guanyar el Bilbao Athletic (0-1) i Oviedo (1-2), però es va perdre amb el Nàstic (1-0). En el segon cas, l'entrenador era Ricardo Rodríguez, qui acabaria cessat uns mesos més tard. Llavors, triomfs a camps de l'Eibar (0-3) i també del Lugo (1-2), però ensopegada a Jaén (3-1).

Un bon balanç

Just el campionat fa quatre dies que està en marxa, per la qual cosa fer valoracions a llarg termini és una autèntica quimera. És cert que el Girona, almenys a fora, ha començat millor que no pas a casa. A domicili ha sumat 5 punts, mentre que a casa, fins i tot amb un partit més, la recaptació és menor: 4 punts. Caldrà veure quin és el resultat al final de curs i si Eusebio i els seus són capaços d'igualar o fins i tot superar els números que, a Primera, era capaç d'assolir l'equip llavors dirigit per Pablo Machín. Un curs enrere, malgrat estrenar-se a la màxima categoria, els gironins van convertir-se en els setens millor visitants de tota la Lliga. En 19 partits lluny de Montilivi van sumar 24 punts de 57 possibles. Es van guanyar 6 partits, els mateixos empats i es van lamentar 7 derrotes. Tancava el balanç un total de 24 gols a favor i 37 en contra.

Però és que amb Machín també el Girona va ser capaç de convertir-se en el millor visitant de la història de la Segona Divisió. Era el curs 2014/2015, quan l'equip va sumar 42 punts a fora. Una barbaritat. Va guanyar 13 partits a domicili. 14 si es compta també el 0-3 a La Romareda en l'anada de la primera eliminatòria del play-off d'ascens. Un resultat, aquest últim, que va servir de ben poc.