A Montilivi ha sortit creu. Fa temps. Massa per a un equip que vol atrapar la permanència com abans millor. És potser aviat per encendre les alarmes, però han passat suficients jornades perquè quedi clar que el Girona no se n'acaba de sortir i que a casa és on més falla. Cas curiós, quan els equips solen fer-se forts com a locals. A l'estadi, l'aficionat s'ha acostumat a les lamentacions abans que a les alegries. Una inèrcia negativa que ja no ve d'ara, sinó que s'arrossega des del tram final de l'última temporada, encara amb Machín a la banqueta i que amb Eusebio s'ha heredat. Una ratxa nefasta que cal revertir el més aviat possible. Per redreçar el rumb, més que necessari, i per començar a sumar punts camí de la salvació, l'únic objectiu que hi ha subratllat en vermell.
Centrem-nos en el present. Aquest Girona no acaba de funcionar. A fora es manté invicte, però a casa grinyola, i de quina manera. Tret del dia del Celta, la resta de partits han estat decepcions. Fins i tot l'empat inaugural. Un 0-0 davant un tímid i inofensiu Valladolid, en un matx en què els d'Eusebio van tenir al seu favor la possessió, una autèntica «rara avis» en el que portem de temporada. La resta, tot derrotes. El balanç és preocupant, perquè de 5 partits només se n'ha guanyat un. Els gironins s'han adjudicat 4 punts de 15 possibles. Molt poc. A Montilivi hi han guanyat el Reial Madrid (1-4), el Betis (0-1) i també l'Eibar (2-3). I en tots tres casos, l'equip mai ha donat la sensació de merèixer alguna cosa més.
Per veure el got mig ple i no començar-se a estirar els cabells, cal dir que aquest inici és calcat al de fa una temporada. I llavors, el Girona va ser capaç de redreçar el rumb a temps. Llavors, amb Machín encapçalant el cos tècnic, el balanç va ser idèntic: 4 de 15. Només es va guanyar el Màlaga (1-0), a banda d'un esperançador empat amb l'Atlètic de Madrid (2-2). La resta, també ensopegades: 0-1 amb el Sevilla, 0-3 contra el Barça i 1-2 amb el Vila-real. Val a dir, també, que aquest mateix equip, temps després, aconseguiria donar la volta a la truita fins a encadenar una sèrie de resultats més que positius a casa. Fins a 6 victòries van enllaçar els blanc-i-vermells, derrotant a casa i d'una tacada el Getafe (1-0), Las Palmas (6-0), Athletic (2-0), Leganés (3-0), Celta (1-0) i Deportivo (2-0).
Curiosament, des d'aquella darrera victòria amb el conjunt gallec, que tot se n'ha anat en orris. La ratxa ha canviat per complet. Fins al punt, que els resultats dels 10 últims partits a casa, comptant l'últim curs i el present, fan tremolar. En aquest període, comptant des de mitjan març fins ara, el Girona tan sols ha estat capaç de guanyar una vegada a Montilivi: el 3-2 al Celta de fa poques setmanes. Ha pogut arreplegar un parell d'empats (1-1 amb el Llevant i 0-0 amb el Valladolid). El que queda són 7 derrotes. Una barbaritat. En resum: dels darrers 30 punts a l'estadi, l'equip només ha estat capaç d'adjudicar-se'n 5. N'ha arribat a perdre 25. Una concessió que pot fer molt de mal a un conjunt que aspira a salvar-se.
Si els resultats no acompanyen, en part, és perquè s'encaixen molts gols. No només a fora, sinó sobretot a casa. La solidesa de fa un temps ha quedat en un no-res. Engolida com per art de màgia. Aposti o no Eusebio per jugar amb tres centrals, Bounou no fa altra cosa que recollir pilotes de la seva pròpia porteria. En aquests primers partits a Montilivi, el Girona ha marcat 6 gols. El problema és que n'ha encaixat 10. Només ha mantingut el zero el dia del Valladolid.
Caldrà esperar fins que arribi la propera oportunitat per millorar aquests números. Entre l'aturada per les seleccions i que el proper partit dels gironins serà a Anoeta, l'equip no es retrobarà amb el seu públic fins el proper dissabte 27 d'octubre, en el primer cap de setmana de Fires de Sant Narcís. Serà llavors quan rebrà el Rayo Vallecano, un conjunt que ja sap el que significa puntuar lluny del seu estadi. Els madrilenys es van imposar a l'Osca (0-1) i també van ser capaços de sumar un punt al camp de la Reial Societat (2-2).
