13 de octubre de 2018
13.10.2018

Mojica veu el got mig ple després de patir la lesió

El colombià va reaparèixer el passat dimecres en un amistós amb el Tolosa i va tenir «bones sensacions»

13.10.2018 | 00:04
Mojica veu el got mig ple després de patir la lesió

Van ser 20 minuts, però suficients per convertir-se en un punt d'inflexió. Navegava fos i sense massa rumb el Girona, que semblava haver perdut la benzina que tant li havia donat al primer temps de l'amistós contra el Tolosa del passat dimecres. Fins que va entrar Mojica al camp. Un parell de gambades per banda i alguna centrada amb cara i ulls van ser suficients. «Ha tornat», pensaria més d'un. Tampoc va fer de l'altre món. Simplement, fer allò que millor sap fer. Córrer, imprimir velocitat, canvis de ritme. Anar de cara a barraca i penjar pilotes amb criteri. Una d'elles, al cap de Portu, que no va marcar perquè el porter Goicoechea tenia el dia. Poc més d'un quart d'hora a la gespa d'un futbolista cridat a ser titular. Important. Fins i tot, vital. Ho ha estat sempre que ha vestit la samarreta del Girona; potser menys a Segona per culpa d'un contratemps físic, però sí a Primera. Per això el club es rascava la butxaca a l'estiu i pagava 5 milions d'euros per tenir-lo en propietat i lligar-lo fins el 2022. Una peça encara inèdita aquesta temporada, que ha «patit» tot veient les alegries i les tristors dels seus companys sense poder fer massa més cosa que animar i ajudar des d'un segon pla. Però això s'ha acabat. Mojica torna a estar disponible i té fam per tornar a ser el que era. O qui sap, fins i tot per superar la seva millor versió. Dies té ara per davant per atrapar els seus companys i posar-se al mateix nivell físic. I si el dilluns dia 22 s'escau, reaparèixer a Anoeta, on l'equip necessita guanyar i trencar una mala inèrcia de resultats que ja fa massa que perdura. De moment, dimecres va deixar quatre pinzellades de la seva qualitat.

«He tingut bones sensacions», deia. «Soc feliç, estic content», afegia. S'explicava Mojica un cop acabat el matx, ja dutxat, i amb el cap fred. S'acabava de perdre, el Girona no havia marcat tot i haver gaudit de bones ocasions. Però tocava pensar en positiu, en aparcar el col·lectiu i centrar-se en el seu cas personal. I ell tenia motius per somriure. Perquè no jugava des de l'agost, en una pretemporada ben estranya i en un estiu peculiar. Venia de brillar a Primera, disputant 30 partits i guanyant-se en ple dret la convocatòria pel Mundial de Rússia. No només hi va anar, sinó que va ser titular amb Colòmbia. Això va provocar que Mojica allargués les seves vacances, com Stuani, i no s'incorporés a la feina fins a l'agost, quan els seus companys de vestidor ja feia un mes que treballaven sota les ordres d'Eusebio. Era evident que li calia prémer l'accelerador, que no agafaria el ritme fins més endavant i que segurament arribaria just per la primera jornada del campionat. El problema, és que es va lesionar. El bagatge era escàs, ínfim. Només 45 minuts al camp del Reus, en un amistós per oblidar. Després va patir una ruptura parcial del tendó del recte anterior de la seva cama dreta.

El comunicat que s'emetia des de Montilivi donava poques pistes. Només, que Mojica difícilment arribaria a estar disponible per rebre el Valladolid. O el que és el mateix: que no estaria disponible pel debut a la Lliga. A l'hora de la veritat, el colombià s'ha passat dos mesos fora de combat. «Se m'ha fet bastant llarg», admetia. Lluny de llançar la tovallola o de desanimar-se, ha aprofitat tot aquest temps per veure el got mig ple. «He crescut en d'altres aspectes i he enfortit carències, com ara la fatiga i el cansament que havia acumulat durant la temporada passada, a Girona i al Mundial». La frase amb què ho rematava, servia per resumir aquest punt de vista: «Tot i ser una lesió, això m'ha vingut bé i m'ha permès créixer en molts aspectes».

Al cap i a la fi, però, Mojica s'ha perdut vuit partits de Lliga. Ho ha acusat en ocasions l'equip; sobretot quan ha trobat a faltar un home de perfil tan ofensiu i incisciu a la banda esquerra. Una zona on s'han anat intercanviant posicions homes de perfils tan diferents com ho poden ser Aday Benítez i Marc Muniesa. «He patit bastant», confessava quan se li preguntava com havia vist els seus companys des de fora. Normal. «Almenys he pogut aprendre coses que no penses quan ets al camp. He intentat ajudar, donant consells al descans si era necessari pel bé de l'equip. Es pateix però tot té la seva part positiva».

Ara la lesió ja és història. L'últim pas és agafar la forma idònia i dir-li a Eusebio, tot entrenant, que està en condicions de jugar. Contra Tolosa va tenir els seus primers minuts. «L'important era tenir bones sensacions i gràcies a Déu això s'ha produït. Espero que amb els entrenaments que queden, la confiança segueixi pujant. M'he sentit bé i això em fa estar content. Crec que en una setmana estaré al mateix ritme que els meus companys», deia.

Per tant, té un objectiu. Ser a Sant Sebastià. Jugar a Anoeta. Ell s'hi veu. «Això depèn de com em vagi sentint. Si em trobo bé, és que puc estar a disposició de l'entrenador i per exemple, avui (dimecres per al lector) el profe (referint-se a Eusebio) m'ha donat una oportunitat. Espero estar al cent per cent d'aquí al matx d'Anoeta». I reiterava en les «bones sensacions» que havia sentit al damunt de la gespa del Municipal de Peralada. «La meva feina és atacar i defensar bé. Puc estar content perquè m'he sentit bé en totes dues facetes. Ara espero seguir agafant el nivell físic. De moment tot està anant molt bé i en una setmana crec que estaré al mateix nivell que la resta».

Un cop això arribi, ell té clar què és el que vol. Jugar, com és obvi, i poder-ho fer sense tornar-se a lesionar. I recuperar la seva millor versió. Si cal, superar el seu sostre particular. «El més important per a mi ara mateix és estar bé de salut. A partir d'aquí, en l'aspecte futbolístic espero arribar al mateix nivell d'abans. Seguir creixent pel meu benefici personal i també pel de l'equip. Només així tots en sortirem beneficiats».

Ara que ja té l'alta i que pot saltar al camp quan el cos tècnic ho cregui necessari, apareix un altre dilema. On li convé més jugar? Amb Machín el dibuix estava cantat, però amb Eusebio les possibilitats es dupliquen. En aquest cas, a Mojica se'l pot veure incisiu al carril, però potser un xic més conservador al lateral. Un lateral, això sí, amb vocació ofensiva. «Puc aportat tant en una posició com en l'altra. Conec molt bé la banda esquerra. L'any passat vaig fer d'extrem amb el Girona, mentre que al Mundial vaig actuar de lateral», expressava. Ho rematava: «L'important és ajudar l'equip, jugui on jugui. Per continuar creixent i escalant posicions a la caça del nostre objectiu, que no és cap altra que salvar la categoria. Com l'any passat o si pot ser fins i tot abans, millor».

De moment, com la resta de la plantilla, Mojica gaudeix d'uns dies de descans. Al no tenir partit aquest cap de setmana, Eusebio preferia que els seus jugadors carreguessin les piles per tornar amb força la setmana vinent. Serà llavors quan es començarà a preparar el matx del dilluns 22 a Sant Sebastià. Mica en mica, a més, esperant el retorn dels internacionals Bounou i Stuani.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook