El primer objectiu del Girona passa per aconseguir la permanència a Primera Divisió, fer-ho d'una manera clara i quan més aviat millor. En una lliga on hi ha Barça, Madrid, Atlètic de Madrid, Sevilla, València, Betis, Vila-real com a conjunts més destacats a més d'altres equips que poden aprofitar el factor sorpresa, per ara l'Espanyol de Rubi i l'Alabés del Pitu Abelardo, els gironins han de centrar-se en assolir una consolidació que els permeti ser cada vegada més forts. Estem en un moment del campionat en què cal fer punts per fiançar-se i no val badar perquè qualsevol encallada pot pagar-se cara. En el transcurs d'una lliga hi ha partits importants, quasi bé tots, partits molt importants i partits clau. El d'avui és un partit que podem qualificar de clau. El Girona porta cinc jornades sense conèixer la victòria i avui rep un Rayo Vallecano instal·lat des de l'inici a la zona de descens i que es troba en plena dinàmica de resultats negatius. Arriba un matx en què cal assegurar els punts, ja que la trobada és d'aquelles en què entre aconseguir la victòria o patir una derrota hi ha una diferencia abismal. Guanyar servirà per poder fer bo el punt lluitat dilluns a Anoeta, trencarà la ratxa negativa que acumula l'equip com a local i deixarà enrere un adversari que lluitarà a la zona baixa de la classificació. Per contra una derrota aportaria inseguretat i molta intranquil·litat, apareixerien els dubtes i l'equip entraria en una zona delicada a la taula.

Seguretat defensiva. Una bona notícia que va deixar el punt que l'equip va treure de Sant Sebastià és que es va aconseguir deixar la porteria a zero. El conjunt d'Eusebio Sacristán va mostrar-se fiable com a bloc defensiu, Yassine Bounou va estar a un bon nivell sota pals, els tres centrals van ser els jugadors més destacats, els carrilers van prendre mes precaucions defensives tancant bé les bandes, el doble pivot format per Pere Pons i Douglas Luiz va ordenar-se al centre i la parella Borja Garcia - Portu va ajudar tant al mig camp com a les bandes. L'equip va estar junt i va seleccionar adequadament els moviments de pressió a camp contrari alhora que també escollia quan calia replegar a camp propi. Els equips es formen a partir dels fonaments defensius, primer cal ser un bloc compacte per posteriorment poder atacar amb més facilitat. Si tot el conjunt s'implica en les tasques defensives al darrere es patirà menys, i a part dels atacs posicionals també es generaran accions de contracop a partir de recuperacions de pilota.

Buscant la possessió. Tot i que avui sembla que l'adversari cedirà la pilota i els gironins podran portar més la iniciativa en el joc i el ritme del partit, les darreres alineacions fan preveure un Girona que sortirà amb tres centrals i dos carrilers. Està clar que l'entrenador val·lisoletà vol inculcar als seus jugadors un estil que els permeti dominar a partir de la possessió de la pilota, tot i que fins ara no ho està aconseguint, en algunes ocasions els rivals han estat superiors en aquesta faceta del joc i en altres l'equip no ha estat prou precís en les accions tècniques. A Eusebio l'atrau més poder jugar amb quatre al darrere i un tribot al centre, però caldrà buscar una fórmula amb què es pugui jugar amb un doble pivot i els jugadors d'enllaç puguin aparèixer més entre línies. Borja Garcia s'ha de moure per poder participar en el joc combinatiu i Portu ha d'interpretar millor quan cal córrer a l'espai o quan és millor aturar-se per mantenir la possessió. La baixa de Cristhian Stuani és un handicap important per a l'equip. El golejador uruguaià és la referencia de l'atac i des de la temporada passada s'ha convertit en el futbolista més decisiu de tota la plantilla. Juga bé d'esquena a porteria, té la capacitat de fixar als centrals, provoca faltes a la frontal i està impecable en les accions de remat dins l'àrea contrària. Stuani és el jugador que cal cuidar, ja que actualment és el responsable d'assumir la tasca més complicada que hi ha sobre la gespa, fer gol.

Un Rayo Vallecano frenat. Míchel va ser el tècnic de l'ascens, exjugador de l'equip madrileny, s'ha fet un nom com a entrenador dirigint un Rayo Vallecano al qual vol impregnar un estil de joc basat en el bon tracte de la pilota. Els madrilenys han iniciat el curs sense obtenir bons resultats, l'equip només ha guanyat un partit dels nou que ha jugat, al camp de l'Osca, i ara ja fa sis jornades que no suma de tres en tres. 1-4-3-3 per atacar; amb una defensa de quatre jugadors on destaquen Alejandro Gálvez i Jordi Amat a l'eix jugant de centrals, una tripleta al centre amb Santi Comesaña i el francès Giannelli Imbula com a referències, dos extrems ben oberts a les bandes, Adrian Embarba i Gaël Kakuta, i el golejador Raul de Tomàs com a davanter. L'equip es desplega buscant molta amplitud a les bandes, fet que pot dificultar el marcatge sobre els extrems. Els centrals del Girona i els carrilers hauran de posar-se d'acord en vàries ocasions per sincronitzar els marcatges, ja que, mentre les bandes es mantenen obertes, Raul de Tomàs surt a rebre en curt per poder generar espais. 1-4-1-4-1 per defensar; el Rayo replega de forma intensiva a camp propi deixant només com a referència el davanter centre, els jugadors de banda passen a ajudar al mig camp, ajunten molt les línies i basculen sense deixar espais. Una de les zones on els gironins poden crear més problemes al seu adversari és al mig camp, si Borja Garcia i Portu troben la manera de jugar entre línies, i a l'esquena del pivot defensiu poden trobar línies de passada i possibilitats d'encarar els centrals madrilenys. Serà important que els dos jugadors d'enllaç puguin participar del joc, ja que la línia defensiva i el porter visitant mostren fissures en cada partit.