o es preveia un partit fàcil, el Leganés jugava per minimitzar les accions d'atac del seu rival reduint espais, lluitant molt a la zona de creació gironina i mostrant-se segur en defensa. Les opcions del locals passaven per plantejar un partit molt seriós, organitzar-se per poder atacar amb ritme de pilota i aprofitar les opcions a l'àrea adversària. El partit es va igualar molt, els sistemes de joc i les moviments ofensius i defensius dels dos equips eren molt similars, el ritme de joc va ser lent perjudicant el Girona i beneficiant un Leganés que va donar per bo l'empat.

Un onze previsible. Només Stuani es va fer un lloc en l'equip inicial respecte a l'alineació del partit de València. Granell i Juanpe estaven recuperats però el tècnic del Girona va voler donar continuïtat als jugadors que van guanyar fent un partit molt complert a Mestalla. Amb la idea de jugar de nou amb els tres centrals Muniesa va continuar a l'esquerra, Bernardo a l'eix i Ramalho a la dreta. A les bandes, sense recanvis naturals, Pedro Porro i Planas s'estan consolidant mentre que al doble pivot van repetir Pere Pons i Aleix Garcia, ofensivament Borja Garcia i Roberts acompanyaven al golejador uruguaià a la zona d'atac. El Leganés estava ben posicionat, amb un sistema també format per tres centrals al darrera i dos bandes, a la dreta Ojeda i Silva a l'esquerra, ajuntava bé les línies al mig camp amb Rubén Pérez i Recio de pivots ajudats per Eraso i Oscar Rodríguez que estaven mes avançats, la idea dels visitants passava per impedir la connexió i l'associació dels jugadors gironins. Ofensivament els madrilenys buscaven sortir al contracop amb Carrillo i Oscar Rodríguez però la defensa local estava molt concentrada evitant sorpreses, la bona col·locació dels centrals gironins evitaven espais lliures.

Primera part molt igualada. Els dos equips jugaven amb el mateix sistema de joc, cap dels dos volia donar avantatge al seu adversari i ben posicionats per defensar no generaven ocasions d'atac. El Girona no trobava Stuani mentre que els visitants tampoc aconseguien connectar amb Carrillo. El ritme era lent i només es podia canviar en jugades aïllades però cap futbolista va marcar diferències durant el primer temps. A la represa el matx no va canviar i fora d'un parell d'ocasions que van disposar els dos equips i que van topar al pal cap dels dos conjunts van poder resoldre cap al seu costat.

La tornada de Stuani. Una de les novetats en la alineació respecte als últims partits va ser la presencia de Stuani. El fet que el golejador torni a estar disponible significa molt per l'equip i el beneficia en molts aspectes. Transmet confiança; els companys saben que el sol fet de tenir un futbolista que pot fer gol en qualsevol moment els ajuda a nivell anímic, amb l'uruguaià al màxim nivell sempre hi ha possibilitats d'estar dins el partit. Presència a l'àrea; és un referent en la fase ofensiva, participa del joc quan està lluny de la porteria, és el primer jugador en què es pot enviar un desplaçament en llarg per tal que aguanti la pilota donant sortida, domina el joc aeri en passades en què pot pentinar o prolongar la pilota per l'arribada de jugadors a la seva esquena i també té la capacitat de provocar faltes prop de la porteria adversària. Rematada; el davanter torna estar en un bon moment i preparat per tornar a repetir una bona temporada a Girona, manté la capacitat de fer gol en la primera o segona ocasió que se li presenta, fet decisiu per un equip que necessita d'aquesta efectivitat per poder dominar en el marcador. Ahir li fa faltar entrar més en joc tot i que amb l'entrada de Lozano al segon temps es va trobar més acompanyat.

Pedro Porro, un futbolista consolidat. Semblava molt difícil que el jove sorgit del futbol base es pogués fer un lloc fixe en les alineacions d'Eusebio però el carriler del Girona ha trobat el seu espai en un sistema de joc que el beneficia. A l'inici podien aparèixer dubtes ja que Porro estava acostumat a jugar en posicions més avançades pensant més en l'atac que no en la defensa. Una de les incògnites passava per poder valorar quin nivell podia oferir alhora de defensar situant-se de carriler en una defensa de tres centrals, les ganes, la mentalitat i sobretot la personalitat del jugador van fer que des del primer partit el jugador demostrés la seva capacitat. Porro s'ha guanyat un lloc al primer equip, està millorant cada dia més el treball defensiu i quan s'incorpora a l'atac ho fa de manera brillant, té profunditat, sorprèn entrant del darrera i la seva qualitat individual l'aprofita per realitzar molt bones centrades, ara al jove jugador li cal mentalitat per no quedar-se estancat, ha de progressar i buscar la millora continua ja que té molt recorregut per endavant.

L'hora de descansar. Les últimes setmanes han estat intenses, lesions importants, la necessitat de canviar una dinàmica de cinc partits sense guanyar, partit de Copa contra l'Alabés, una sèrie de handicaps posaven a prova a un conjunt que ha respost de manera formidable. Eusebio s'ha mostrat sempre positiu, lluny de caure en pessimismes quan es va veure sense Portu i Stuani ha buscat recursos per guanyar a Montilivi contra Rayo i Leganés, mentre que a fora va aconseguir la victòria de València a la Lliga i un empat a Mendizorrotza que manté viva l'eliminatòria de Copa. Ara arriba un descans que ha de servir per recuperar els jugadors que no estan al màxim nivell, l'equip ha d'agafar forces per poder afrontar un altre tram dur de campionat que durarà fins a les vacances de Nadal, la primera prova serà d'aquí dues setmanes a Cornellà contra un Espanyol que amb Rubi està a un gran nivell.