«Vaig arribar al Girona amb una mà al davant i una al darrere», recordava uns mesos enrere Pablo Machín en una entrevista publicada a El Periódico. Cap intenció de mentir amb aquesta sentència, dient la realitat tal com era. Al sorià se'l va rescatar, per dir-ho d'alguna manera. A l'atur des de feia un temps, quan havia decidit deixar el Numància tot esperant, algun dia, prosperar, la trucada que li va arribar des de Montilivi és d'aquelles que t'obliguen a rumiar. Al seu davant, la possibilitat de tornar a entrenar i de fer-ho a Segona Divisió. El problema és que havia d'intentar redreçar el rumb d'un equip que feia setmanes que estava instal·lat en descens i que no mostrava gaires símptomes que se'n podia sortir. Posats a triar, i sense gaire a perdre, va acceptar el repte. Es va llançar a la piscina. I per què no? Deixant la família a Sòria, va agafar el cotxe, sense saber que acabava de prendre una decisió que li canviaria la vida. El 9 de març del 2014 és un abans i un després per a Pablo Machín. També per al Girona. Des d'aquell dia, els camins de club i entrenador es van unir i, de la mà, han viscut tota mena d'experiències. Algunes de crues i doloroses; d'altres, la majoria, farcides d'èxit i que han servit perquè un i altre creixin i es facin un nom entre els més grans. Ara, convertit en un tècnic de Primera i al capdavant d'un transatlàntic com és el Sevilla, es retrobarà amb el seu passat més recent. Serà aquest diumenge, al Sánchez Pizjuán. Possiblement, el partit més especial de la seva carrera. Un matx que li farà treure del calaix tota mena de records.
No n'hi ha per a menys. La metamorfosi de Machín, al Girona, ha estat brutal. La d'ell i també la del club, que ha crescut en consonància als èxits que li ha brindat el seu entrenador. Va instaurar un estil que, tot i els matisos que hi pot haver introduït Eusebio, encara perdura; amb ell va arribar una miraculosa salvació, dos ascensos frustrats al darrer sospir i finalment el salt de categoria. I també un any per al record a Primera, amb el tercer millor registre per a un debutant i el somni de lluitar fins al final per entrar a Europa. I tot això, en quatre anys. Temps per convertir-se en un dels entrenadors amb més partits al capdavant de l'equip de Montilivi. En l'etapa moderna, segur. I en el futbol professional, ocupa l'esglaó més alt del podi. En total, n'ha dirigit 189, superant amb cert marge els 145 de Raül Agné.
El seu balanç és exitós. Només així s'explica que l'equip sempre ocupés la part alta de la classificació a Segona i que, a l'elit, també arribés a treure el cap entre els grans quan la seva missió no era cap altra que lluitar per la permanència. Comptant totes les competicions oficials (Lliga, Copa del Rei i promocions d'ascens), Machín ha celebrat 83 victòries amb el Girona, ha cedit 50 empats i ha lamentat 56 derrotes. D'aquests 189 partits, 139 els ha viscut a la categoria d'argent i 38 a Primera. La dotzena restant se'ls reparteixen els 6 de Copa (una competició on mai ha arribat gaire lluny estant a Montilivi) i 6 més de play-off, on ha vist en dues ocasions com el Saragossa, primer, i després l'Osasuna li frustraven el somni de pujar de categoria.
Aquestes xifres diuen que Machín ha guanyat el 44 per cent dels partits que li ha dirigit al Girona en totes les competicions. Un bon registre. Es dispara aquest balanç ara, al Sevilla. Fa uns mesos, al sorià se li va presentar una «oferta irrefusable» que el va obligar a replantejar-se el seu futur més immediat. Va decidir fer les maletes i marxar cap al Sánchez Pizjuán, signant per dues temporades, fins el 30 de juny del 2020. Al seu nou equip, els números són, com és obvi, menors. Però més prolífics. Des del juliol fins ara, ha dirigit 29 partits oficials, comptant la Lliga (15), Copa del Rei (2), Supercopa d'Espanya (1) i Europa League (11). Quin és el balanç? Doncs de moment ja compta amb 18 victòries, 5 empats i 6 desfetes. Això sí, ha guanyat el 62,1 dels partits que ha col·leccionat amb el conjunt andalús. Els dos propers seran ben especials. Dijous, se la juga amb el Krasnodar a l'Europa League. I diumenge, batibull de sensacions tot enfrontant-se al Girona. El seu Girona.
Els precedents
Amb tot el que ha passat i s'ha viscut, sembla mentida que Pablo Machín tingués un passat a les banquetes abans de la seva etapa al Girona. Ha fet tant amb i pel club de Montilivi, que costa recordar que va ser el Numància, l'equip de la seva terra, el que li va donar l'oportunitat de treure el cap pel món professional com a tècnic en solitari. Ho va fer a Segona i durant un parell de temporades. Temps suficient com per enfrontar-se al Girona quan, segurament, ni de bon tros s'imaginava el que seria capaç de viure al capdavant del conjunt català. Hi ha quatre precedents, amb resultats oposats. Alegries i decepcions per a Machín, sense terme mig. El curs 11/12, el seu Numància va imposar-se a Los Pajaritos amb un solitari gol de Julio Álvarez al descompte (1-0). A Montilivi, els gironins, dirigits per Raül Agné, es van imposar amb dianes de Juanlu i Jandro (2-0). La temporada següent va passar tres quarts del mateix. A Sòria, 2-1 tot i que els locals van jugar més d'una hora amb un home menys per l'expulsió de Jaio. El Girona de Rubi s'imposaria a casa per 3-1 amb gols d'Acuña, Jandro (penal) i Benja. La d'aquest diumenge, per tant, serà la cinquena vegada que Machín es veurà les cares amb els blanc-i-vermells. Això sí, el primer cop que ho farà a la màxima categoria.
