Digui perquè no estava en el seu millor moment de forma, o perquè Eusebio veia un altre estil de joc a l'hora de concebre el Girona de l'actual temporada, el cert és que a Pere Pons, enguany, li ha costat entrar a l'equip. De fet, de les vuit primeres jornades, quatre es va quedar sense jugar, i en les que va participar, va fer-ho de manera intermitent, setmana sí, setmana no. Però també és veritat que des de la novena jornada de Lliga el de Sant Martí Vell no s'ha mogut de l'onze, ocupant la seva posició habitual i convertint-se en la parella de pràcticament tothom.

En els dotze partits disputats, Pons ha convertit doble pivot amb Granell en tres ocasions, quatre vegades ho ha fet amb Douglas Luiz, i cinc amb Aleix Garcia. I tot fa pensar que li poden seguir canviant la parella en el futur, però que ell seguirà inalterable en la seva posició. És un fix dels que moltes vegades brillen poc però absolutament necessari per a tots els seus companys.

Canviant de terme, dos penals hauran marcat la setmana del Girona. El de la derrota a San Mamés i el que ahir va obrir la victòria del Sevilla. Però les dues penes màximes no haurien d'amagar que l'equip d'Eusebio s'ha oblidat del futbol en aquestes dues darreres jornades. El conjunt gironí ha mantingut la lluita habitual, però ha mostrat molt poca, per no dir nul·la, rematada a la porteria rival. Potser per això Eusebio deia al final del partit que el de divendres vinent contra el Getafe és un partit important per capgirar aquests dos darrers resultats, tot i que personalment, penso que és més important per treure's del damunt la sensació que l'equip ha quedat ancorat i necessita reactivar-se abans dels torrons. El més de gener entrarà amb un calendari d'alta velocitat. Sense anar més lluny, Llevant i Alabès a la Lliga, i doble enfrontament a la Copa amb l'Atlètic de Madrid, en menys de dues setmanes.