mpat just el que es va veure ahir a Montilivi entre catalans i madrilenys en l'anada de vuitens de la Copa. El Girona va buscar la victòria en els últims vint minuts de la primera part però l'Atlètic de Madrid va dominar més el mig camp portant la iniciativa del matx. L'eliminatòria queda oberta i la setmana vinent al Wanda Metrapolitano es decidirà quin dels dos equips passa ronda.

L'Atlètic amb més titulars. Amb les absències de Yassine Bounou, Juanpe, Pedro Porro i Cristhian Stuani el tècnic del Girona deixava clar que la Copa és il·lusionant però que la Lliga és prioritària. El Girona va presentar un onze amb pocs dels habituals, on Bernardo Espinosa a l'eix de la defensa i Douglas Luiz i Aleix Garcia al doble pivot es mantenien respecte als partits de Lliga. Era un bon dia per veure la continuïtat de Valery al carril esquerre, Paik a la mitja punta i també per comprovar l'estat de forma del Choco Lozano i Seydou Doumbia. El dibuix tàctic no va variar, la sensació és que mentre l'equip continuï sumant Eusebio té clara la idea de jugar amb els tres centrals i els dos carrilers, ahir va ser Jonas Ramalho el que va jugar a la dreta. Davant un Atlètic de Madrid que fora els lesionats Filipe Luis, Lucas Hernández i Diego Costa traslladava tots els disponibles per poder oferir un onze molt competitiu i de màximes garanties. Igual que Gorka Iraizoz és el porter del Girona a la Copa a l'Atlètic de Madrid ho és l'exjugador del Betis Adán, en defensa destacava la presència de Diego Godín, al centre Koke, Saul Ñiguez i Rodrigo mentre que a la davantera jugava Antoine Griezmann.

Protagonisme a les bandes. Com sempre el conjunt dirigit per Diego Simeone sempre s'ordenen molt bé en defensa, amb el sistema habitual format per dues línies de quatre jugadors i dos davanters els madrilenys no es desorganitzaven i dificultaven molt el joc interior dels locals. Amb el gol de Griezmann semblava que el partit encara es posava més difícil però els locals van anar de menys a més en la part final del primer temps. Era qüestió d'augmentar el ritme, moure la pilota a la major velocitat possible i buscar canvis d'orientació als espais per poder sorprendre l'adversari, pel centre Aleix Garcia va començar a realitzar passades a l'espai i la presència dels carrilers va agafar protagonisme, a la dreta Jonas Ramalho va avançar la seva posició i sobretot a l'esquerra Valery Fernández va jugar els seus millor minuts com a futbolista del primer equip. El Girona va dominar el seu adversari, Lozano va aconseguir l'empat i al cap d'una estona va enviar una pilota al travesser que hauria suposat el segon.

Sense opcions d'atac a la segona. A la segona part les possibilitats d'atac s'anaven esfumant, mentre Diego Simeone refrescava la davantera amb la incorporació sobre la gespa de Correa i Vitolo els locals tenien problemes per arribar a l'àrea d'Adán. Doumbia va participar poc en l'atac dels gironins ja que els seus companys defensaven enrere i no podien proporcionar-li passades de mèrit. A la zona de finalització era on costava més buscar les superioritats numèriques, els centrals de l'Atlètic de Madrid no perdien la posició i defensaven molt bé els passadissos interiors i les centrades laterals, Gogin i Jiménez no sortien de zona i coneixedors que el resultat els era favorable asseguraven la posició. Al final els dos equips van donar per bo l'empat citant-se per a d'aquí una setmana a la tornada.