13 de gener de 2019
13.01.2019

INSCRIPCIÓ | JORNADA ESPORT I SALUT

El Girona s'encalla amb un altre empat insuficient

Un gol de bandera de Stuani avança els gironins però els bascos empaten i allarguen a sis les jornades sense guanyar dels d'Eusebio Sacristán

13.01.2019 | 00:19
El Girona s´encalla amb un altre empat insuficient

Costarà. Que ningú es pensi que mantenir-se a la màxima categoria és bufar i fer ampolles. Tot al contrari. I més per a un equip com el Girona. Cada partit, cada punt, cada gol suposa un esforç enorme per a un conjunt gironí, a més a més, limitat per una plantilla molt curta, les lesions i ara a més a més el desgast de la Copa del Rei, que enyora les victòries mentre veu com la part baixa de la classificació s'estreny jornada rere jornada. Els d'Eusebio ho van fer tot per superar ahir l'Alabès, sobretot en una espectacular primera part en què van tenir els bascos contra les cordes. Stuani, en una acció de xilena per treure's el barret va avançar els gironins que no van rematar el rival i van veure com del no-res, els bascos empataven només començar la represa. No hi va haver manera de desfer l'empat i l'equip es va haver de conformar amb un punt, allargant la ratxa de jornades sense guanyar a sis (4 punts de 18).

Tenir oberta l'eliminatòria de Copa contra l'Atlètic de Madrid oberta gràcies a l'empat de dimecres (1-1) va fer que Eusebio no tornés del tot al seu onze tipus i reservés dos titulars habituals com Ramalho i Aleix Garcia. Granell va ocupar el carril esquerre i Alcalá va completar l'eix amb Bernardo i Ramalho. Pere Pons, recuperat, va tornar al doble pivot fent parella amb Douglas Luiz mentre que en atac, Stuani i Portu van recuperar el seu lloc. La trascendència dels tres punts era màxima. I encara més tenint en compte les victòries de rivals directes per la salvació com Rayo i Leganés i el temor que Athletic Club i Vila-real despertin. No és que les sensacions fossin negatives però veure que des de baix van retallant punts, es vulgui o no, generava un neguit que amb una victòria desapareixeria de cop. Aquest era l'únic objectiu davant un Alabès de Champions League que aterrava a Montilivi sense dues de les seves principals armes com Ibai Gómez, traspassat a l'Athletic Club, i Jony, lesionat.

Conscient de la importància del duel, el Girona va sortir com una exhalació des del primer minut. Als quaranta segons Stuani ja havia fet estirar Pacheco amb un bon cop de cap. La consigna era clara: mossegar fort d'entrada per intentar aconseguir un premi. No trigaria a arribar. L'«ooohh» de Montilivi se sentiria fins al Barri Vell després de veure un dels gols més bonics dels últims anys a l'estadi. Stuani, disfressat de malabarista, va rebre una passada de Porro dins l'àrea, va aixecar la pilota amb el peu i amb la cama esquerra es va treure una xilena que va batre Pacheco per dalt per marcar un gol de bandera. Montilivi feia reverències al seu killer conscient que acabava de presenciar una obra d'art.

El gol no va frenar l'ímpetu del Girona, que va continuar assetjant la porteria d'un Pacheco que havia d'intervenir amb molta freqüència sobretot per tallar centrades laterals tant de Granell com de Porro. La presència de Pere Pons impregnava l'equip d'una intensitat bestial que s'encomanava als seus companys. El ritme de partit que imprimien els d'Eusebio no interessava un Alabès que intentava, com podia, aturar el joc i adormir-lo per poder respirar un xic. No és que ho aconseguissin sinó que el Girona, lògicament va abaixar una mica el pistó. Ofensivament els bascos no generaven res, tot i això van estar a punt d'empatar després d'una manca d'entesa en un out entre Granell i Juanpe. Sobrino va pispar la cartera al canari i la seva centrada la va rematar Borja Bastón, no va entrar perquè Bounou primer i Alcalá, de cap sobre la línia de gol, ho van evitar.

Sense haver fet absolutament res, l'Alabès hauria pogut empatar abans de la mitja part. El Girona, molt superior durant els primers quaranta-cinc minuts, se n'anava als vestidors amb la sensació d'haver pogut fer algun gol més i amb l'alerta que no podia abaixar la guàrdia. Només començar la represa, ja es va veure que l'Alabès era un altre. Si més no pel que fa a intensitat. A més a més, es van trobar amb un regal de Douglas Luiz que en l'absurd intent d'evitar que una pilota sortís la va regalar a Calleri, que va centrar per què Borja Bastón afusellés Bounou. Tota la feina feta a la primera part se n'anava a n'orris per una ximpleria.

Tocava tenir el cap fred i no perdre el nord perquè restaven encara molts minuts per endavant. Eusebio va decidir moure peça. Aiví va fer entrar al camp Valery perquè ocupés el carril esquerre fent passar Granell al mig del camp. El sacrificat va ser Douglas Luiz. De mica en mica, el Girona semblava tornar a prémer l'accelerador i a trepitjar l'àrea rival. Stuani va ser amonestat per simular un penal, segons el col·legiat, i sense que el VAR intervingués. Es perdrà la visita de diumenge al Betis per acumulació de grogues.

S'arribava a l'últim quart amb tot obert. En una altra acció polèmica a l'àrea de l'Alabès, el VAR confirmaria que no hi havia penal a Portu. No hi havia maneres. Aleix Garcia demanava la pilota per mirar de connectar amb els homes d'atac però no trobava tampoc l'esquerda entre la nodrida rereguarda basca. Els jugadors de l'Alabès, entre els canvis i constants pèrdues de temps, donaven per bo l'empat. El Girona amb més voluntat que no pas idees ho va continuar intentant a batzegades. Sense però, cap mena de clarividència que permetés fregar el segon gol i donar-se una alegria que ahir, va tornar a estar molt a prop però no va arribar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook