Aquell qui és capaç de reinventar-se amb 32 anys, és que alguna cosa bona té. O potser moltes. És una edat difícil per a un futbolista, en què les carreres solen fer baixada. No és el cas de Cristhian Stuani. Parlar d'una segona joventut seria quedar-se curt. L'uruguaià, fa i desfà al seu gust, i és a Girona on realment ha esclatat. Ha passat a ser un davanter d'acceptable nivell tècnic, lluitar i bon joc aeri, a ja no ser un dels noms propis de la lliga espanyola, sinó del panorama internacional. Pels seus números i pel que és capaç de fer. L'equip ha arribat al zenit del campionat amb bons números i Stuani ho ha fet amb els millors guarismes de sempre. Per tot el que aporta, dins i fora del camp; però sobretot pels seus gols. Mai n'havia fet tants en 19 jornades. Si l'any passat semblava que tocava sostre, les perspectives actuals es disparen, es multipliquen. Ho agraeix el seu equip, massa espès quan és un altre qui ha d'agafar la responsabilitat de cara a porteria. I aplaudeix el club, capbussat en intentar millorar-li el contracte perquè el charrúa es quedi com més anys millor i no se'n vagi abans del previst.
Anem a pams. Stuani ha marcat 12 gols en només una volta. Aquest curs, duu quatre doblets (el hat-trick encara se li resisteix) i ha vist porteria contra el Vila-real, Celta, Barça, Osca, Eibar, Espanyol, Atlètic de Madrid i Alabès. En la majoria d'aquests duels, tret dels dies amb l'Eibar i l'Espanyol, el seu encert va ser imprescindible perquè el Girona sumés almenys un punt. Amb l'Eibar va fer dos gols, però l'equip va perdre (2-3). També en va signar un parell a l'RCDE Stadium, importants per guanyar (1-3), però sense ells també s'hauria puntuat.
De moment, Stuani és el tercer màxim golejador de tota la Primera Divisió, només superat per Leo Messi i Luis Suárez. Mai, durant la seva carrera, havia marcat 12 gols en 19 jornades. Mai. Ni el curs passat. Llavors, va tancar la temporada amb 21 dianes, el seu sostre a la màxima categoria del futbol estatal. Llavors, a l'equador es va plantar amb 9 gols. Tampoc amb l'Albacete, a Segona Divisió A, el club en què aconseguia el seu rècord anotador en una sola temporada: 22 gols. Llavors, després de 19 partits (cal tenir en compte que a la categoria de plata una volta té 21 jornades), havia vist porteria en 9 ocasions. Menys que en l'actualitat.
Tampoc ho va igualar, ni de bon tros, vestint la samarreta de l'Espanyol. En el seu curs més prolífic (14/15), es va plantar a mitja lliga amb 6 gols, per acabar-la amb els 12 que duu ara.
Imprescindible
És Stuani tot just el sisè jugador que acumula més minuts (1.385) de la plantilla a la Lliga, però això no impedeix que sigui el més valuós. Imprescindible perquè el Girona estigui on està ara mateix. Sense treure mèrit al rendiment de la resta de la plantilla, però és que l'uruguaià ha marcat 12 dels 21 gols que acumulen els d'Eusebio a mig campionat. Això significa un 57 per cent, o sigui més de la meitat. La dependència és evident. El davanter que el segueix de més a prop és Portu, que n'ha fet tres. L'altre, un Doumbia que només ha marcat un gol. El Choco Lozano, en canvi, encara no s'ha estrenat en aquest torneig i només ha vist porta a la Copa. El percentatge de l'uruguaià és molt més gran que el que té Borja Iglesias a l'Espanyol (47 per cent dels gols) o Raúl De Tomás al Rayo Vallecano (36).
Una altra. Stuani és, ara mateix, el futbolista de tota la Lliga que més vegades ha fet el primer gol d'un partit. Va passar dissabte contra l'Alabès, però també ho ha fet en els partits amb l'Atlètic de Madrid (1-1), Espanyol (1-3), Osca (1-1), Celta (3-1) i Vila-real (0-1). Curiosament, en tots ells l'equip sempre ha sumat algun punt.
I l'última. De moment, seus són 33 dels 71 gols que el Girona duu en una temporada i mitja a la Primera Divisió. Això es tradueix en un 46 per cent. Més que cap altre jugador. Deixa enrere noms com els de Vallejo, de la Cultural (34); Uritzberea, del Real Unión (31); i Mario Bermejo, del Xerez (31).
Renovarà?
És difícil que uns números així passin desapercebuts. Tot i els seus 32 anys, més d'un club té apuntat el nom de Cristhian Stuani a la seva agenda. El perill de fuga és evident i per això, a Montilivi la maquinària ja s'ha engegat per intentar-lo convèncer que quedar-se és la millor opció. Lligat fins el 2020 i amb una clàusula que s'enfila fins els 15 milions d'euros, el que vol el club és millorar-li el contracte. Totes dues parts estan negociant però, de moment, no hi ha acord. El que no sembla pas és que hagi de marxar al mercat d'hivern, com es temia fins fa quatre dies. I el Girona que ho agraïrà.
