No sol ser un entrenador de grans titulars Eusebio Sacristán, però ahir, en la roda de premsa que va oferir al Villamarín, en va deixar anar un parell. En el primer, va negar el que pot ser un dels perills per al Girona, que la manera d'encaixar el 3-2 contra el Betis es converteixi en una llosa massa pesada per al vestidor. «Aquest cop ens farà més forts, n'estic convençut», va dir. Aquesta va ser la seva resposta. Ni més, ni menys. No estava per a gaires romanços el tècnic, emprenyat amb el resultat. No pas amb l'actuació dels jugadors. Inclòs Douglas Luiz, l'autor del fatídic penal. En el segon titular del de La Seca, el brasiler n'era el protagonista. El va exculpar, justificant la seva entrada sobre Lo Celso. «El que ha fet és un reflex del que demano als meus futbolistes, que no rebutgin la pilota, sinó que la controlin i la passin. A vegades passen aquestes situacions, que només mires endavant. A ell li ha vingut algú per darrere. Ha sigut mèrit d'ells, per picardia. No li hem de donar més voltes».

Doncs això. Que per a Eusebio no s'ha de fer un drama. Ni tampoc estirar-se dels cabells, encara que siguin set les jornades que s'acumulen sense guanyar i que el balanç comenci a ser preocupant: 4 punts dels últims 21 possibles. «Hem de continuar mantenint-nos forts per creure i confiar que estem en el bon camí». Perquè està convençut que, tret del penal, els 93 minuts restants van ser molt bons. L'única pega, el desenllaç. «Hem fet un gran esforç durant tot el duel, amb un enorme sacrifici per part dels jugadors. Lamentablement, se'ns ha escapat el que hauria sigut un bon resultat. Les coses són així, les hem d'acceptar i mirar cap endavant». En va deixar anar una altra en aquest sentit. «No puc demanar més als meus jugadors. És més, semblava per moments que acabaríem sent nosaltres els que ens enduríem la victòria». Clar que sempre es pot donar un punt més, i en això estem centrats. A treure el millor de nosaltres mateixos. Però ho estem fent tot, el que passa és que no ens està arribant el premi de la victòria».

També creia que l'esforç de la Copa no havia passat factura. Almenys pel que fa el col·lectiu. «El calendari és el que és i ens obliga a gestionar la plantilla. Ho hem continuat fent. Hem jugat amb alguns futbolistes que estaven frescos». No va ser el cas de Pedro Porro i Valery. Tots dos, titulars al Wanda Metropolitanoi també ahir al Villamarín, van ser substituïts per Ramalho i Muniesa, respectivament. Així ho va justificar Eusebio: «Ha estat una barreja de tot. Venien de jugar el dimecres i també tenien una targeta. Això els podia passar factura amb el pas dels minuts. Teníem la intenció de reforçar aquella zona i així ho hem fet. Crec que ens ha sortit bé i amb els canvis hem estat més forts».

Doumbia, protagonista

De Douglas no se'n va parlar gaire més. Ja havia quedat clara la versió d'Eusebio en valorar el penal comès pel brasiler. Per tant, tocava posar un altre nom propi al damunt de la taula i aquest va ser el de Seydou Doumbia. L'ivorià va tornar a veure porteria, com fa quatre dies a Madrid a la Copa. Per al tècnic, va fer un dels millors partits des que va fitxar el mes d'agost passat. «Ha generat molts problemes a la defensa. Amb el seu físic, corpulència, intel·ligència i saber col·locar-se i pressionar. Ha demostrat tot el que té i que confiàvem que tenia quan el vam fitxar. Estem contents de veure que ens aporta treball i efectivitat».