11 de febrer de 2019
11.02.2019

Els gols encaixats; el gran hàndicap del Girona

10.02.2019 | 23:49

Deu jornades consecutives sense conèixer la victòria, quatre derrotes en els últims quatre partits disputats i quatre punts dels últims trenta han servit per posar en alerta màxima a un Girona que cada setmana que passa està més a prop de la zona de descens. La manca de resultats pot ser deguda a varis factors; una dinàmica negativa que pot col·lapsar a nivell anímic un conjunt que no està acostumat a viure en zones delicades, les eliminatòries de Copa que han endurit de forma considerable el mes de gener, la manca de recursos degut a la llarga llista de lesionats o fins i tot l'estat de forma d'una sèrie de jugadors que han de millorar el seu rendiment individual. Tot i així si el Girona vol aconseguir l'objectiu de la permanència ha de corregir molts aspectes del joc i un de molt important i bàsic per poder redreçar el rumb és el bloc defensiu. Els d'Eusebio mantenen un desequilibri entre els gols marcats i els encaixats, desequilibri que s'ha vist agreujat en els últims partits i que dona peu a un anàlisi acurat sobre la manera en què encaixa els gols el Girona.

En les vint-i-tres jornades que portem de campionat els gironins han marcat 23 gols però n'han rebut 33, han quedat en 5 ocasions amb la seva porteria a zero però per contra han estat 9 jornades sense poder marcar cap gol. Dels gols encaixats 13 han estat d'estratègia dels quals 8 han estat de penal, dos de falta directa, dos de rematades de córner i un provinent d'una rematada de falta lateral. Tretze gols més s'han encaixat en jugades en què l'adversari ha rematat dins l'àrea, 11 d'elles han estat amb el peu i les altres dues amb remats de cap. Aquests tipus de gols són els més freqüents en el futbol ja que s'encaixen degut a una bona elaboració per part de l'adversari, el que passa és que si analitzem els gols que ha rebut l'equip molts d'ells eren evitables, les centrades laterals en què el rival no ha tingut oposició, les pilotes dividides i la falta de contundència en els marcatges han fet mal a una defensa massa tova. En tirs de fora l'àrea el Girona ha encaixat 2 gols precisament en les dos últimes jornades, un al camp de l'Eibar i l'altre dissabte passat contra l'Osca.

La resta de gols, 5, han estat en accions de contracop de l'adversari, en jugades en què la defensa estava desorganitzada i se cedia l'avantatge i els espais per córrer al rival. Els gols encaixats al contracop s'han de diferenciar sota dos conceptes; els dos que s'han rebut anant darrere en el marcador, contra el Reial Madrid i el FC Barcelona, i els tres encaixats quan el marcador era favorable al Girona, contra l'Atlètic de Madrid, als camps del Betis i del Llevant. Quan l'equip prèn riscos per poder atacar és normal que cedeixi espais amb el risc d'encaixar però quan el resultat és favorable cal prendre més mesures defensives per poder guanyar en solidesa i no perdre l'avantatge que s'ha aconseguit.

Per poder-se salvar, el Girona ha de millorar en l'aspecte defensiu començant per ser un bloc fort, sòlid, consistent i sense fissures. Defensar bé és responsabilitat de tot l'equip, és compromís, caràcter, agressivitat, concentració, actitud, ordre, sacrifici, mentalitat i, sobretot, treball de grup. L'equip ha d'estar més llest en les accions dins la pròpia àrea, ha d'entrenar com defensar les centrades laterals, com tancar els passadissos interiors, millorar la pressió a camp contrari, augmentar la pressió al posseïdor de la pilota per condicionar-lo, replegar a més velocitat i mantenir l'ordre que requereix el sistema de joc. Queda lliga, queda temps, però el Girona necessita millorar en l'aspecte defensiu per trobar un bon equilibri defensa-atac que el permeti continuar un any més a la Primera divisió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook