Quan per les Fires de Sant Narcís de l'any 2017 ens vam enfrontar al totpoderós Reial Madrid, i després que Isco transformés el primer i únic gol madridista a la primera part, ningú es va imaginar que a la segona, Stuani primer i Portu després, capgirarien el marcador. La celebració del segon gol a l'estadi va provocar un so tan estrident que alguns vianants que caminaven per Emili Grahit van afirmar haver-lo escoltat.

Semblava en aquell moment que a curt termini una gesta de tal magnitud no es podria tornar a repetir, però ves per on, una temporada més tard, els mateixos golejadors ho han tornat a fer, però en aquesta ocasió a domicili, o, per dir-ho més solemnement, al Santiago Bernabéu. Sí senyor!

Diumenge passat, molts aficionats i penyistes del Girona no van poder desplaçar-se a Madrid. D'altres sí que van ser afortunats i van poder celebrar la victòria del nostre equip des de la grada del Bernabéu. Potser algun d'aquests aficionats va pagar el bitllet del TAV 2x1 que s'ofertava aquest cap de setmana portant com a acompanyant el nostre patró, Sant Narcís, com a segon viatger per tal de poder vetllar perquè els nostres gladiadors poguessin treure un resultat històric, com així va ser, al cap i a la fi.

El que sí que sabem del cert és que novament hi ha hagut un enorme esclat d'emoció amb el segon gol de Portu, que s'ha sentit al Bernabéu, a Girona i a Salt entre d'altres llocs del Planeta. Alguns penyistes de la Penya Saltenca del Girona estàvem veient el partit a la nostra seu social. Vam contenir l'emoció i els nervis com vam poder fins al xiulet del final del partit, moment en què vam poder brindar amb cava per celebrar aquesta portentosa gesta. Durant els minuts i hores posteriors, diferents missatges de felicitació van anar arribant al meu mòbil, procedents de Barcelona, Vilassar de Mar, Madrid, Càceres, Logronyo, Mèxic, Zarautz, Las Palmas, entre d'altres. Vull destacar aquest fet perquè també és una diferència amb el partit del 2017: en aquell temps, el Girona encara era un equip molt desconegut per a molts aficionats al futbol, per la qual cosa es pot dir que aquella victòria va començar a posar el gironisme al mapa.

Abans no ens coneixien i ara ja ens coneixen, i no cal haver anat a Miami per fer-ho possible. Només ha calgut un equip carregat de força i orgull gironí, que, tot i les adversitats de les derrotes, s'ha sabut recompondre i guanyar allà on els aficionats menys s'ho podien imaginar. Gràcies a tots vosaltres, jugadors i equip tècnic, per creure en la victòria. Gràcies també a les penyes per no defallir mai. Des de les penyes ens agradaria que tots els aficionats també hi continuïn creient. Sabem qui som, sabem quina és la nostra Lliga, però l'afició cal que estigui amb l'equip en les victòries, però sobretot en les derrotes. Ens queda encara un camí que intuïm ple d'entrebancs. Però, com diu el nostre himne, «tots junts ho podem fer...».