Cristhian Stuani és, sense cap mena de dubte, el jugador franquícia del Girona. El davanter uruguaià va entrar per la porta gran a la història del club la temporada passada en ser l'autor del primer gol del club a Primera Divisió. Una fita aconseguida en el debut contra l'Atlètic de Madrid, en què va fer els dos gols (2-2). Aquell dia, aquelles dues dianes, van ser el millor presagi de tot el que aconseguiria Stuani els mesos següents vestit de blanc-i-vermell. Convertit en l'ídol d'una afició que canta « uruguayo, uruguayo» o «ni Suárez, ni Cavani, Cristhian Stuani», el Matador de Tala va tancar el curs passat amb 21 gols en el cinquè lloc del rànguing de golejadors només superat per Messi, Suárez, Cristiano Ronaldo i Aspas. Enguany va camí de repetir o superar els registres del curs passat i ja duu 15 dianes a la Lliga -les dues últimes divendres passat a Vallecas (0-2)- a més a més d'una altra a la Copa. Tot plegat ha fet que la petja de Stuani a la història contemporània del Girona sigui encara més profunda. Tant és així, que amb els 37 gols que suma entre Lliga i Copa amb el Girona iguala Jandro Castro, el fins ara màxim realitzador del club des que es va tornar al futbol professional el 2008. El mitjapunta va aconseguir els seus 37 gols (36 de Lliga i un de Copa) en cinc temporades (2010-15). El de Mieres continua en actiu a la Tercera Divisió valenciana amb La Nucía, segon classificat, i no oblida Girona ni el Girona. «Era qüestió de temps que passés que algú m'atrapés. Ha estat Stuani i jo me n'alegro molt per ell i pel club perquè com més gols faci més bo serà per al Girona», assegura l'excapità.

Jandro va deixar Montilivi l'estiu del 2015 i des de llavors ha passat per l'Huracán, el Cadis i La Nucía. Mai, tanmateix, ha deixat de seguir l'actualitat del Girona ni ha perdut el contacte amb els amics que va fer durant la seva etapa al club. «Quan el Girona ve a València sempre els vaig a veure i em trobo amb Javi Galiano i Jota», explica Jandro, que recorda que enguany ha estat una mica «talismà» amb les victòries a Mestalla i Vila-real i l'empat contra el Llevant. L'asturià assumeix amb alegria que Stuani hagi igualat els seus registres i considera que «potser diumenge ja m'ha superat». En aquest sentit, l'asturià posa èmfasi en les xifres de Stuani. Sobretot perquè han estat aconseguides en molt poc temps i a la màxima categoria. «Té números de davanter d'equip gran. Aquestes xifres solen fer-les jugadors del Barça, Madrid, Sevilla, Atlètic o València. Que les faci un jugador del Girona és complicat i per a mi té el doble de mèrit. I més quan l'equip és un dels pressupostos més baixos i estava mirant més avall que no pas amunt a la classificació».

Per a Jandro, Stuani no és cap descobriment. «Sempre ha estat un golejador però mai havia tingut aquests números a Primera. A Segona A sí que havia fet molts gols amb l'Albacete. No em sorprèn que fes 21 gols el curs passat i ara n'hagi fet ja 16 però sí que són xifres estratosfèriques. El millor de tot plegat és que les continuarà ampliant potser diumenge mateix», diu. Rere Jandro i Stuani, al rànquing de golejadors del Girona des del 2008 ençà hi són Felipe Sanchón amb 35 i Fran Sandaza amb 25.

Jandro està convençut que la reacció de les últimes jornades conduïrà l'equip a l'objectiu. «No estan salvats però ho tenen molt ben encaminat. A manca de 12 jornades, 8 punts són molts. Els de baix han de guanyar tres partits més que tu i amb la dificultat afegida que costa guanyar-ne un quan s'està a baix», detalla. En aquest sentit, Jandro trenca una llança a favor de la plantilla. «És difícil dubtar de jugadors que fa tants anys que ho fan bé. Els mals resultats fan entrar dubtes però cal confiar-hi. Tothom té males ratxes. Ells han donat la cara i es mereixen un vot de confiança».

Cinc anys després de deixar el Girona i des de València, Jandro detalla que el Girona és vist des de fora com «un club que està fent les coses molt bé». L'asturià explica que el Girona està molt ben considerat en l'àmbit futbolístic «no només perquè hi hagi el City al darrere». «No despilfarren ni han llançat la casa per la finestra. Han mantingut una estructura bona, d'equip normal. Quan es fan les coses bé, surten. Els últims anys són espectaculars. No ho dic pas jo, són fets».