Pot semblar reiteratiu, perquè cada dos per tres es parla del mateix, però el Girona, més tossut que una mula, provoca que això sigui així. Jornada rere jornada, alimenta amb fets el que ja és una evidència: no se'n surt a Montilivi, però domina a la perfecció allò de jugar fora de casa. Potser perquè se sent més còmode, perquè no té la teòrica pressió que et dona posar-te el vestit de local. Fins i tot, s'hi podria afegir un aspecte psicològic. No té una «explicació raonable» deia Eusebio Sacristán fa pocs dies, després de perdre per 2-3 amb el València. Però és així. Aquesta rutina, perquè ja se'n pot dir així, s'ha consolidat des que l'equip és a la Primera Divisió. A l'elit, això de fer de visitant, li escau. Principalment, perquè des que hi va posar tots dos peus fins avui, quan encara no ha tancat les dues temporades senceres, els ­números ho confirmen. Aquells que són millors a fora que no pas a casa.

Ja no es tracta de si el Girona és d'Eusebio o de Machín. És el mateix. Amb un i altre entrenador, la història és la mateixa. Els resultats són millors si s'actua com a visitant que si es fa a Montilivi. L'últim curs i també aquest. El partit de Leganés no va fer altra cosa que reafirmar-ho. El 0-2 es convertia en la sisena victòria d'aquest campionat a domicili. Són més que no pas a l'estadi, com va passar un any enrere. No cal partir-ho en temporades. Es pot fer un resum global i la conclusió serà la mateixa. Perquè els gironins, a la màxima categoria, han sumat més punts a fora que no pas a casa: 46 per 39. Si això és així, és perquè també ha col·leccionat més victòries com a visitants. N'ha sumat 12, per les 10 que ha aconseguit a Montilivi. Algunes d'elles d'històriques. S'ha guanyat al Santiago Bernabéu (1-2) i també a Mestalla (0-1). ­També, per partida doble, a escenaris on no es parteix com a favorit com ho pot ser Vila-real (0-2 i 0-1) o el camp de l'Espanyol (0-1 i 1-3), entre d'altres. És més, no cal marxar gaire lluny, perquè el divendres els d'Eusebio trepitjaven Butarque, on només un equip hi havia estat capaç de sumar la victòria. El mateix lloc on hi havia perdut el Barça a la Lliga i el Reial Madrid a la Copa. Tampoc es va resistir.

A fora guanya més i també perd menys. Perquè de derrotes, n'ha encaixat més a Montilivi. Són 14 com a local, per les 11 que ha patit quan ha actuat a domicili. Amb els gols passa exactament el mateix. També en marca més a fora: 42. ­A l'estadi, en duu 39 fins ara. Veient com va la cosa, es fa difícil pensar que aquesta dinàmica es pugui ­tergiversar en les deu jornades que resten perquè s'acabi aquesta lliga.